Actualment na Sofia Aldeco, arqueòloga especialista en antropologia física d’ArqueoVitis, està duent a terme l’estudi antropològic dels individus exhumats de la necròpolis romana de Cal Bou de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès).
Amb aquest estudi podrem determinar el sexe, l’edat, l’estatura aproximada dels individus i també les patologies que presenten. De vegades les patologies permeten determinar l’estil de vida que portaven, els treballs que realitzaven i si patien algun tipus de malaltia en vida, que quedaria reflectida tant a l’estructura com a les superfícies òssies.
Totes aquestes patologies es poden veure a partir del canvis físics que poden patir els ossos. En el cas de les dents, podem observar el desgast dental i d’aquesta manera saber l’edat i el tipus d’alimentació que ingerien els individus. Patologies relacionades amb les activitats físiques dels individus, com els canvis articulars dels ossos que esdevenen a partir de la degeneració per l’ús repetitiu de les articulacions afectades, i també relacionats amb l’edat. Els ossos també poden patir canvis morfològics arrel de les postures que l’individu feia quotidianament, així com també es poden observar fractures de sobrecàrrega relacionades amb aquestes activitats físiques.
Per altra banda, també és necessari tenir en compte els marcadors d’estrès muscular, ja que poden arribar a modificar l’arquitectura dels ossos així com també les entesopaties, per observar els canvis a les insercions musculars i dels tendons. D’aquesta manera també proporcionen informació sobre quin tipus d’activitat física practicava l’individu arrel del desenvolupament muscular, sobretot de les extremitats superiors ja que també seria possible determinar si era dretà o esquerrà.
Dit això, primer s’ha començat amb l’estudi de l’UF 2 on es va trobar una agulla d’os sota l’húmer dret de l’individu. Al camp ja es va poder determinar que correspon a un individu de sexe femení i amb l’estudi dental s’ha pogut determinar que té aproximadament entre 33 i 45 anys d’edat. L’atrició a les dents que s’ha observat és tant marcada que dificulta fer una aproximació més certera de l’edat, així que s’aplicarà un segon mètode que és a través de l’estudi de les sutures del crani. La manera més eficaç de saber l’edat és a partir de l’observació de la símfisis púbica, però, malauradament, en el cas d’aquest individu no es conserva.
Era un individu que patia de càries, sobretot a l’arcada inferior esquerra, portant a la pèrdua de varies peces dentals, com el segon premolar i el primer molar. Degut a que en vida aquesta infecció li hauria estat molt dolorosa, afavoria més la masticació amb la banda dreta de la boca i és per això que en aquest cas la dentició està molt més gastada. A més, per l’acte d’afavorir la banda dreta hi ha un desgast molt marcat al còndil dret de la mandíbula.
Per les primeres observacions realitzades a les superfícies òssies així com les mesures presses als ossos de les extremitats superiors, podem dir que la musculatura de l’extremitat superior dreta estava més desenvolupada que l’esquerra, indicant-nos que era la més feia servir i que per tant, era dretà.
A mesura que avanci l’estudi podrem anar oferint més informació respecte aquest i els altres individus exhumats.
Deixa un comentari