Castellet i la Gornal i l’Arboç · Segles VII–VI i IV–I ANE · Excavacions des de 2016

La Timba de Santa Bàrbara conserva una fortificació de la primera edat del ferro i un assentament ibèric posterior. El conjunt s’estén entre Castellet i la Gornal i l’Arboç, en dos sectors que permeten estudiar moments diferents de l’ocupació del territori.

Dos assentaments, dues etapes

Al Planot, la fortificació correspon als segles VII–VI ANE. Les àmfores fenícies recuperades testimonien els contactes comercials mediterranis i l’arribada de vi al territori.

Sota la Timba, les prospeccions apunten a una ocupació ibèrica dels segles IV–I ANE. Aquest sector, al terme de l’Arboç, se situa prop de la depuradora i de la riera del Marmellar. Probablement es va fundar després de l’abandonament de la fortificació de la part alta.

La vinya i el vi

Silueta de referència d’una àmfora fenícia del tipus R.T. 10.1.2.1.
Silueta de referència d’una àmfora fenícia del tipus R.T. 10.1.2.1. Làmina del projecte de la Timba de Santa Bàrbara · Arxiu ArqueoVitis.

Àmfores fenícies

Els fragments del Planot documenten els intercanvis amb el món fenici i l’arribada de vi al Penedès durant la primera edat del ferro.

Tres vistes del pinyol de raïm de la UE 1005. Escala d’1 mm.
Tres vistes del pinyol de raïm de la UE 1005. Escala d’1 mm. Estudi carpològic de Miguel Tarongi i Dani López · Memòria del Planot, fig. 5.

Un pinyol de raïm

Al sector 1 es va recuperar un pinyol carbonitzat del segle VII ANE. L’estudi l’identifica com a Vitis sp. Podria correspondre a Vitis vinifera.

Excavar, estudiar i conservar

Les excavacions van començar el 2016 i les prospeccions a la banda de l’Arboç, el 2017. La pandèmia va ajornar la campanya prevista per al 2020 fins al 2021. El 2024 es van estudiar les llars de foc documentades en les campanyes anteriors.

El novembre de 2025 es van consolidar un recinte i una part de la muralla. L’actuació, promoguda per l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, contribueix a conservar les estructures i a facilitar-ne la lectura. Les portes obertes i els tasts vinculats a l’arqueologia experimental s’anuncien en convocatòries específiques.

  • Presentació de la recerca de la Timba de Santa Bàrbara en una sala amb públic i projeccions.
  • Una persona excavant entre els murs de pedra de la Timba de Santa Bàrbara.
  • Participants en una entrevista radiofònica, asseguts al voltant d’una taula amb micròfons.
  • Grup de visitants escoltant una explicació entre els pins i les restes de la Timba de Santa Bàrbara.
  • Làmina amb perfils de recipients i el dibuix d’una àmfora fenícia documentats a la Timba de Santa Bàrbara.
  • Fotografia de recintes excavats de la Timba, amb murs, tovots i unitats estratigràfiques assenyalades.

Les llavors i les restes animals permeten reconstruir l’agricultura, la ramaderia i l’alimentació de fa uns 2.700 anys. Un estudi arqueozoològic i arqueobotànic publicat el 2026 a Journal of Archaeological Science: Reports presenta nous resultats d’aquesta recerca.

Recerca actual · 2026–2029

La Timba de Santa Bàrbara forma part del projecte quadriennal ArqueoVitis: Arqueologia de la vinya i el vi a la Vegueria del Penedès (2026–2029), coordinat per la cooperativa ArqueoVitis. La recerca combina l’estudi del jaciment, la conservació i la difusió dels resultats.

Equip i trajectòria de la recerca

La recerca s’ha desenvolupat en el marc dels projectes sobre el canvi sociocultural a la Cessetània oriental de la Universitat de Barcelona.

En el projecte hi col·laboren la cooperativa ArqueoVitis i Sergio Jiménez-Manchón, de la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, amb membres de la Universitat de Barcelona, l’ICAC i el Centre d’Estudis Cossetans. La recerca compta amb el suport de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i l’SPAL de la Diputació de Barcelona. També hi han participat estudiants universitaris en formació.

Recerca i publicacions

Article de revista · 2026

Agricultura i ramaderia a la Timba de Santa Bàrbara

Recerca sobre les activitats agrícoles, la ramaderia i el consum alimentari a la Timba a partir de les restes de plantes i animals.

Sergio Jiménez-Manchón, Mireia Sabaté, Carles Solé i Dani López Reyes

Jiménez-Manchón, S.; Sabaté, M.; Solé, C.; López Reyes, D. (2026). Agropastoral strategies in the Early Iron Age (7th–6th c. ANE) in NE Iberia…. Journal of Archaeological Science: Reports, 70, 105629.

Consulta l’article a la revista

DOI: 10.1016/j.jasrep.2026.105629

Als mitjans i per saber-ne més

La Timba en vídeo

La Timba · Campanya 2021 · Canal d’ArqueoVitis SCCL · 2:50

Explora l’arxiu de vídeos d’ArqueoVitis ↗

Qui fa possible la recerca

Agraïm el suport i la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, que fan possible la recerca i la conservació del jaciment.

Agraïm també la col·laboració de les persones propietàries dels terrenys, que facilita els treballs i la preservació del patrimoni.

  • Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
  • Diputació de Barcelona
  • Ajuntament de Castellet i la Gornal