L’aparició del vi i, posteriorment, el cultiu de la vinya al nostre territori va suposar un gran estímul per al comerç de l’època, que va provocar un intercanvi d’idees i aportà una nova dimensió a les relacions socials.

Les dades arqueològiques demostren que és la cultura fenícia qui introdueix el consum de vi durant el segle VII aC o primera edat del ferro a Catalunya, a través de les terres de l’Ebre –amb una ràpida difusió cap a l’interior de la vall del riu-, el Camp de Tarragona i el Penedès històric.

La fundació amb posterioritat de la colònia focea d’Empúries suggereix una introducció de la vinya i el vi per la zona de l’Empordà de la mà dels grecs a partir del segle VI aC, esdevenint important en època ibèrica (segles V-II aC) que és quan té lloc la generalització de la vinya i el vi a bona part del territori actual català.

Arqueologia de la vinya i el vi a la Font de la Canya

Una de les línies de treball de la cooperativa ArqueoVitis és la recerca d’indicadors arqueològics sobre la vinya i el vi a través de la investigació de jaciments protohistòrics com la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), la Timba de Sta. Bàrbara (Castellet i la Gornal / l’Arboç), el Puig del Cocodril (Subirats) i en Mas d’en Gual (El Vendrell), entre d’altres.

La socialització del coneixement que genera la recerca de l’arqueologia de la vinya i el vi es canalitza amb la realització de diverses activitats com el taller ArqueoVitis, visites culturals i tasts de vins, publicacions, conferències i, recentment, la creació del Centre d’Interpretació #DOVinífera de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès.