Autor: ArqueoVitis (Pàgina 1 de 6)

El passat vitivinícola de Torrelles de Foix al descobert.

Noves intervencions a la vil·la romana la Verna.

Durant els darrers dos mesos l’equip d’arqueologia de la cooperativa ArqueoVitis ha dut a terme nous treballs al jaciment de la vil·la romana de La Verna a Torrelles de Foix (Vegueria Penedès). Aquests treballs han estat possibles gràcies al finançament de l’ajuntament de Torrelles de Foix i del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. Les tasques s’han centrat a continuar buscant els límits d’aquesta vil·la i caracteritzar-ne els diferents espais documentats, entre els quals en destaca un espai per a l’elaboració de vi. També, com a novetat, s’ha certificat la perllongada ocupació de l’espai amb una forquilla cronològica des de l’època dels ibers fins a finals de l’època romana, amb més de cinc segles d’història (segles II aC-IV/V dC).

La proposta de projecte d’intervenció a les restes de la Vil·la romana imperial de la Verna (segles I-III dC) està motivada per l’interès del consistori en augmentar el coneixement de la pròpia història, garantir la conservació i l’estabilitat de les restes, així com sumar aquest rellevant element patrimonial, singular per si mateix, a l’oferta cultural i turística del municipi. Això se li afegeix l’interès de l’Heretat la Verna, propietària de la finca, a sumar aquest llegat a la seva pròpia oferta vitivinícola i enoturística com un valor afegit.

Els treballs duts a terme, a més de les tasques de recerca científica arqueològica, s’han focalitzat en la seva posada en valor i la seva conservació, ja que s’està treballant paral·lelament a les excavacions, en la consolidació i restauració de les restes i en la millora de l’entorn per garantir tant la preservació de les restes com també una experiència completa a l’hora de visitar-les. La rellevància d’aquesta aposta per a la recerca i la socialització del jaciment de la Verna també es deu al fet que és un dels pocs jaciments d’època romana en procés de recerca al Penedès i, encara menys, visitables.

En les dues campanyes dutes a terme el 2021, es van documentar 7 recintes i diverses estructures que calia acabar d’estudiar; a una banda hi havia 5 espais que conformen unes termes privades i a l’altre, un recinte de caràcter agrícola i un possible recinte tipus castellum aquae de petites dimensions al que va a parar un petit aqüeducte que, segurament, conduïa les aigües a les termes.

Durant la campanya d’enguany els treballs han posat a la llum les restes de noves estances que conformen la part rústica (de treball) de la vil·la, entre les quals destaca un lacus. Es tracta d’un dipòsit que servia per la fermentació primària (o tumultuosa) del most del raïm, el qual posteriorment s’envasava en recipients ceràmics i es deixava reposar per obtenir el preuat vi. Aquest espai, de grans dimensions tenia una cubeta que serviria per recollir els pòsits i facilitar la seva neteja, i està tot cobert per opus signinum (un morter fet a partir d’una mescla de calç, sorra i bocins de terrissa que impermeabilitza l’espai), que permet el treball amb líquids i de forma higiènica. 

A banda aquesta enotroballa que lliga el passat vitivinícola de La Verna amb una de les actuals activitats que duu a terme la finca, durant la campanya d’excavacions l’equip ArqueoVitis, juntament amb Josep Anton Escofet, propietari de la finca, hem iniciat un viatge en el temps experimentant amb tècniques documentades a l’antiguitat sobre els diferents processos de fer vi i diversificant al màxim tots els productes que s’obtenen de la vinya (raïm pansificat, conservació en salmorra dels pàmpols, etc.). En aquesta línia, s’està elaborant un vi natural, brisat i de mínima intervenció, de la varietat macabeu, provinent de les vinyes conduïdes en pèrgola amb tutors de fusta situades a tocar de les restes arqueològiques. El vi, actualment en repòs i evolucionant, es troba en diversos grans recipients de ceràmica enterrats al mateix jaciment, que imiten els recipients d’origen fenici pitos (pithoi) utilitzats a l’època dels ibers i els dolis (dolium) d’època romana. Un vi que vol ser un reflex d’un territori vitivinícola amb més de 2.600 anys de pòsit històric.

D’entre les restes més destacades de la fase imperial de la vil·la hem pogut documentar una sitja per emmagatzemar cereals i un segell amb una inscripció en llatí -en procés d’estudi- sobre un possible fragment d’estuc. A més de continuar coneixent l’extensió i la fisonomia de la fase imperial, durant els treballs hem pogut documentar algunes fases anteriors, concretament de la fase final dels ibers o d’època romano-republicana, com ara un forn de reducció metal·lúrgic i un recinte annex (dels segles II-I aC). També s’han descobert alguns elements posteriors, probablement d’època tardorromana o del baix imperi romà (segles IV-V aC), com són dos enterraments de persones adultes a tocar a les termes romanes imperials de la vil·la -quan ja no devien estar en ús-. Tot i la mala conservació de les restes òssies, per culpa dels treballs agrícoles moderns i d’altres qüestions tafonòmiques i de conservació, un dels individus inhumats conservava restes d’una càliga (del llatí caliga), una sandàlia romana feta amb pell i reblons de ferro a la sola, molt típica dels legionaris romans. 

Un cop finalitzats aquests treballs d’excavació la feina no s’atura; ara comença tot l’estudi de les restes documentades i recuperades, per poder conèixer millor aquest espai i traçar el rumb per a les noves campanyes arqueològiques i establir-ne les línies mestres d’un projecte de museïtzació i de socialització futur per a fer esdevenir el jaciment de la Verna un referent patrimonial al territori, connectant passat i present.

Més informació:

Nota de premsa Diputació de Barcelona

23è Cap de Setmana Ibèric

7 i 8 d’octubre del 2023

Enguany, des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, es torna a organitzar la “RUTA DELS IBERS”. El gran esdeveniment aquest any gira al voltant del
lema: “Qui és qui a la societat ibèrica?” i convida a preguntar-nos per
les persones que van habitar casa nostra fa més de 2.000 anys.

Es vol donar a conèixer com s’organitzava el territori, com es col·locaven les cases dins les ciutats i què s’hi feia al seu interior, com funcionaven el comerç i l’intercanvi, i com van aparèixer les capes socials amb rols definits, tant d’estament com de gènere.

Des d’ArqueoVitis col·laborem amb l’Ajuntament d’Avinyonet en l’organització d’una activitat novedosa: una Visites teatralitzades al Jaciment Ibèric de la Font de la Canya amb un brindis especial en acabar.

Ens acompanyes a un viatge en el temps???

Es veu que ahir, a la Font de la Canya hi va haver una festa… i avui arriba Amílcar amb el seu seguici fenici per tancar negocis amb el Cabdill Ur’Ke.

Creieu que ho aconseguirà?

Les representacions volen, d’una manera divertida, endinsar a l’espectador al món dels ibers de la mà de diversos personatges i trifulgues dins el Jaciment. Una oportunitat única de conèixer el món ibèric.

Es realitzaran dos actuacions cada dia: a les 10.30 i a les 12.30h
L’activitat està adreçada a tots el públics.

Més informació i inscripcions a:
www.turismeavinyonet.cat
info@turismeavinyonet.cat
T. 938 970 000

En motiu d’aquesta activitat les visites ordinàries al Centre d’Interpretació DO Vinífera i Jaciment queden anul·lades.

Programa complert d’activitats

« Entrades més antigues

© 2024 ArqueoVitis

Tema de Anders NorenAmunt ↑