El castell de Jorba és un dels elements més emblemàtics i visibles del terme de Jorba, a l’Anoia. El castell està situat al Puig de la Guàrdia, a 449 m d’altitud, des d’on contempla tota la Cònca d’Òdena i els passos que segueixen el riu Anoia i els seus afluents cap a terres de la plana de la Segarra i l’alta Anoia.

Com a “castro Iorba” apareix documentat per primera vegada l’any 974, en època de Borrel II; un moment en que els comtats cristians catalans estaven extenent-se vers l’oest i sud ocupant antigues zones de domini musulmà durant el segle anterior.

El projecte de recerca i posada en valor del castell, està motivada per la voluntat, des de fa anys, de l’ajuntament en recuperar, les restes conservades del castell de Jorba per tal de posar-les en valor i donar-li un nou ús com a bé patrimonial visitable com un recurs turístic i divulgatiu més del municipi.

A més, des de fa uns anys el municipi de Jorba està adscrit al projecte promogut pe Consell Comarcal “Anoia Terra de Castells”, per tal de fer valdre el ric patrimoni castral del territori i promoure’n les visites lliures o guiades. Actualment l’estat del Castell de Jorba impossibilita la promoció d’aquestes activitats i, juntament amb la necessitat de preservar i consolidar les restes conservades, fa necessària una actuació.

Les diverses intervencions realitzades, dirigides per Mireia Sabaté, s’emmarquen en el Pla Director del castell de Jorba redactat per Carles Enrich Giménez l’any 2015, del qual l’any 2017 se’n va realitzar una primera fase, i durant la tardor del 2019 una segona.

Fins a dia d’avui s’han posat a la llum diverses estructures de les fases més modernes del castell (segles XVII-XIX), de les que en destaquen: la capella amb una reforma del segle XV, reutilitzada durant la primera guerra carlina (segle XIX) per acollir un contingent isabelí, o part de l’antic mas modern del que se’n poden veure algunes estances, un forn de pa i una terrassa empedrada.

El gener del 2021, després de l’aturada derivada de les restriccions de la pandèmia, es van reprendre els treballs de consolidació previstos amb la creació d’un circuit de visita i la instal·lació d’una coberta per a protegir el recinte de la capella, els enlluïts a les seves parets i els dibuixos -amb grafit- fets pel contingent que s’hi hauria instal·lat durant la Primera Guerra Carlina.