Antecedents

El jaciment de Puig Pelós (Cunit, Baix Penedès) està situat a 1.200 metres de la línia de la costa, a uns 35 msnm i situat a uns 800 metres a ponent del Corral del Castell, emplaçat a peu d’un turó del qual rep el nom. Es tracta d’una zona boscosa, a tocar el carrer Ebre i els jardins Satorre-Pagó, si bé situada al capdamunt d’una plana de conreu delimitada al costat de llevant per un petit torrent -avui sec- conegut amb el nom de torrent de la Creueta.

Descobert el 1984 pel senyor Jaume Casañas i Mestre, no s’hi ha practicat, fins al 2018, cap mena d’intervenció arqueològica. Tan sols recollida superficial de ceràmica. Les dades obtingudes durant la prospecció portada a terme per l’equip de l’estudi del paisatge arqueològic antic a la Cossetània oriental indiquen que es tracta d’una dispersió màxima de 4.200 m² de ceràmica en superfície, sobretot ceràmica comuna ibèrica i una menor proporció d’àmfora itàlica. Actualment els terrenys es troben aterrassats i sense conrear, amb bosquets de pi i on aflora sovint la roca mare, fent pensar que restaria força arrasat.

Entre els materials trobats en superfície cal destacar àmfora púnica-ebusitana, àmfora greco-itàlica, àmfora itàlica,àmfora ibèrica, vaixella ibèrica comuna, pocs fragments de ceràmica campaniana. No s’hi observen estructures, encara que sí uns marges de pedra molt gruixuts. Aquests materials permeten situar el jaciment amb una cronologia: provisional entre finals del III aC i el I aC (-200 / -50, segons la carta arqueològica).

Excavació arqueològica a l’abril de 2018

Els treballs efectuats entre els dies 16 i 22 d’abril de 2018 al jaciment ibèric de Puig Pelós (Cunit, Baix Penedès), han permès documentar un sector d’un establiment d’època ibèrica (segles III-II aC), amb la documentació d’un mur de pedra amb dos àmbits diferenciats on, en un d’ells, s’ha recuperat un conjunt de vint-i-sis àmfores d’època ibèrica. L’aparició d’algun fragment d’àmfora itàlica recollit en superfície en els entorns, així com els materials publicats amb anterioritat del jaciment (Casañas 1999), suggereixen que el jaciment pot tenir una segona fase d’època romana-republicana (segles II-I aC), que caldrà corroborar en futures intervencions arqueològiques.

La present intervenció, promoguda i finançada per l’Ajuntament de Cunit, ha permès efectuar 3 sondejos arqueològics de forma manual a l’indret on es situa el jaciment ibèric de Puig Pelós que, fins la present intervenció, no havia estat objecte de cap estudi científic ni de cap d’excavació arqueològica. Els sondejos 1 i 2 han resultats negatius, on aflora la roca natural i l’estratigrafia sembla esgotada, formada pel nivell superficial de sotabosc i d’humus vegetal.

L’excavació arqueològica del sondeig 3 ha permès documentar part d’un mur de pedra corresponent a un habitacle d’època ibèrica dels segles III-II aC, on a sengles costats, nord i sud, es defineixen dos espais que, a partir de l’estudi dels materials recuperats, semblen complir funcionalitats ben diferenciades, si més no, en l’estat embrionari de la recerca del conjunt del jaciment. A la banda nord, el conjunt de materials identificats suggereixen que l’espai podia complir les funcions de magatzem de recipients tipus àmfora, que contenien vi, cervesa o altres productes. A la banda sud, en canvi, les dades arqueològiques són mes minses i apareix poc material, que pot indicar que es tracta d’una estructura viària o carrer.

Tot i les reduïdes dimensions del sondeig 3, 1,90 x 2,90, sorprèn el notable conjunt de materials amfòrics recuperats, vint-i-sis àmfores ibèriques i més de 700 fragments, en poc més d’1 m², que és el que comprèn l’espai entre el mur i el límit nord del sondeig. En aquest espai, s’ha de sumar la identificació, en menor mesura, d’altres produccions ibèriques de ceràmica a torn, com una una nansa de sítula, la base d’un plat, dos vasos bicònics i, en relació a la ceràmica a mà, una olleta o urna de cuina. En menor quantitat, es troben representades ceràmiques d’importació cartagineses i romanes, com indiquen les restes d’àmfores vinàries púnica-ebusitana i de vaixella de taula itàlica del tipus Campaniana A.

La matèria orgànica recuperada es redueix a la malacofauna i no s’han identificat altres elements de tipus bioarqueològic com l’antracologia, la carpologia o l’arquezoologia. Les tellines (Donax trunculus) són l’espècie millor documentada a Puig Pelós. Són mol·luscs marins que viuen en fons sorrencs, aptes per al consum humà i representen l’espècie més abundant en jaciments costaners penedesencs, com per exemple l’Argilera de Calafell, Darró a Vilanova i la Geltrú o la Ciutadella ibèrica de Calafell. També s’ha recuperat un possible fragment d’escopinya (Cardiidae).

El poblament d’època ibèrica a Cunit

Entre els jaciments cunitencs contemporanis a el Puig Pelós, destaca el Fondo del Roig, excavat durant la construcció de l’autopista C32 l’any 1995 (Morer-Rigo 1999). Es tracta d’una mena de granja dels segles III-II aC, formada per un nucli que ocupa uns 360 m², amb una certa entitat i complexitat estructural. Presenta un total de 16 àmbits diferenciats, organitzats d’acord amb tres zones, amb uns espais oberts davanters i altres habitacions posteriors, on es pot intuir la probable existència d’un segon pis. En els patis s’hi localitzen dues sitges per a emmagatzemar gra per a l’autoconsum.

El segon jaciment millor conegut, tot i que va ser completament destruït i no s’hi va practicar mai cap excavació arqueològica, és el Corral del Castell amb fotografies antigues que demostren que hi havien diverses estructures tipus sitja. A l’actualitat s’està realitzant un estudi dels materials recuperats durant els treballs de construcció de la zona dels anys 80 del segle passat. Els materials situen cronològicament el jaciment entre els segles III-II aC, amb presència de materials ibèrics de qualitat i d’importació.

Existeixen altres jaciments amb material ibèric al municipi de Cunit, com son els casos dels nivells corresponents al període ibèric de l’Avenc prehistòric de Sant Antoni, la fase ibèrica del jaciment iberoromà de les Figueretes o Pla de Mar, així com el possible jaciment de Salnoi – Can Moles III on s’hi localitza ceràmica ibèrica i romana.

El jaciment de Puig Pelós es troba situat a la falda de la muntanya que li dona el nom, encarat cap al mar. Per la seva banda oest, es troba la riera de la Creueta que, una mica més amunt, connecta amb el fondo del Cove que mena al jaciment ibèric del Fondo del Roig i en direcció mar a l’antic camí de Barcelona a Calafell o Camí Ral, on es troba situat el jaciment ibèric del Corral del Castell. Tots tres jaciments podrien formar part d’una xarxa comercial implementada en una organització territorial més àmplia entre la la zona costera i l’interior de la Cossetània oriental, on serien determinants la ciutat de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), la ciutadella ibèrica (Calafell) o la ciutat de Darró (Vilanova i la Geltrú).

Els futurs treballs de delimitació i excavació arqueològiques a Puig Pelós han de permetre definir les característiques principals del jaciment, perfilar la seva tipologia i esbrinar si es tracta d’un nucli agrícola de poblament dispers, com serien els casos dels jaciments ibèrics de l’Argilera i Camí de Montpeó a Calafell, Mas de Bassa i les Albardes al Vendrell, en Corral d’en Guardiola a Vilanova i la Geltrú i Can Masalleres a Sant Pere de Ribes, o, en canvi, segueix patrons similars al jaciment de Fondo del Roig, amb una certa entitat i elements de complexitat estructural. La continuació de la recerca també ha de permetre augmentar el coneixement sobre la interconnexió i la interdependència social i econòmica del jaciment de Puig Pelós amb el Corral del Castell i el Fondo del Roig, situats a prop i ben comunicats entre ells.

Primers resultats a RTVVendrell

El jaciment de Puig Pelós podria haver servit per la distribució de mercaderies ibers

Bibliografia

García, J., Morer, J., Rigo, A. (1999): «El fondo del Roig (Cunit). Un nucli camperol ibèric de la Cossetània». Miscel·lània Penedesenca, vol. 24, 177-196.

Bruguera i Riera, R. (1994): “Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l’àrea del Penedès”. Miscel·lània Penedesenca, XX, 77-88.

Casañas Mestre, J. (1999): «El poblament ibèric al terme de Cunit». Miscel·lània Penedesenca, vol. 24, Institut d’Estudis Penedesencs, 161-176.

Cela, X. (1994): “La cerámica ibérica a torno en el Penedés”, Pyrenae, nº 25, p. 151-180.

Garcia, J., Morer, J., Rigo, A. (1996): “El Fondo del Roig (Cunit). Un nucll camperol ibèric de la Cossetània”. Miscel·lània Penedesenca, XXIV, 177-196.

López, Dani; Valenzuela, Sílvia; Sanmartí, Joan (2011): “Economia i canvi sociocultural a Catalunya durant l’edat del ferro”. En Valenzuela, Sílvia; Padrós, Núria; Belarte, Maria Carme; Sanmartí, Joan (Eds): Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·lenni aC a la Mediterrània Occidental. Barcelona: Actes de la V Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell. Arqueomediterrània, núm. 12, Universitat de Barcelona, 71-92.

Py, M. (dir.) (1993): “Dicocer, Dictionnaire des céramiques antiques (VIIe s. av. n. è.- VIIe s. de n. è.)” en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara 6.

Py, M. (dir.) (1991): “Système d’enregistrament, de gestion et d’explotation de la documentation issue des fouilles de Lattes”. Lattara 4.

Revilla, V.; Miret, M. (1990): “Observacions sobre el poblament romà a la marina del Penedès“, 8è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans, 209-213.

Sanmartí, J., Santacana, J., Serra. R. (1984): «El jaciment ibèric de l’Argilera i el poblament protohistòric al Baix Penedès». Quaderns de Treball, 6. Diputació de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

Sanmartí, J., Santacana, J. (2005): Els ibers del Nord. Barcelona: Ed. Dalmau. Barcelona.