Rodatge de l’escena d’excavació de Los pequeños amores. Imatge publicada a Camera & Light Magazine, a l’entrevista de Juan Esparza a Santiago Racaj (5 de juliol de 2024).
L’estiu de 2022, diversos membres d’ArqueoVitis vam participar, a títol personal, en el rodatge d’una escena d’excavació de Los pequeños amores, dirigida per Celia Rico Clavellino, a Begues.
La nostra participació es veu breument a la pel·lícula, en una escena d’excavació arqueològica. Recuperem aquesta imatge del rodatge per compartir un record de la trobada entre l’arqueologia i el cinema.
Los pequeños amores, protagonitzada per María Vázquez i Adriana Ozores, es va estrenar als cinemes el 8 de març de 2024. La pel·lícula segueix la Teresa, que passa l’estiu amb la seva mare després d’un petit accident domèstic.
Cauri de la Font de la Canya en tres vistes, recuperat a l’edifici 195 durant la campanya de 2014. Dimensions: 6,9 × 3,9 × 3,4 cm. Fotografia: arxiu de la Font de la Canya.
Una petxina exòtica trobada el 2014 al celler o magatzem 195 de la Font de la Canya ens acosta als intercanvis i a les creences del món antic. La seva possible relació amb la protecció del cos femení obre una lectura en clau de dona, amb preguntes que la recerca encara ha d’acabar de respondre.
Entre milers de fragments d’àmfores, tenalles i gerres, hi havia una peça que havia fet un viatge ben diferent: un cauri, una conquilla marina que no procedia de les platges del Penedès. Feia menys de set centímetres, però connectava aquell assentament ibèric d’Avinyonet amb mars llunyans i amb una manera d’entendre els objectes en què bellesa, valor i protecció podien anar plegats.
Una petxina que havia viatjat molt
El cauri mesura 6,9 × 3,9 × 3,4 centímetres i presenta una perforació a la part superior. Aquest forat és compatible amb la possibilitat que s’hagués suspès o incorporat a un element d’ornament, tot i que no sabem com es portava.
Es va recuperar durant la campanya de 2014 a l’edifici 195, interpretat com un celler o magatzem soterrat. El context s’inscriu en l’ibèric ple, al segle III ANE, i l’amortització de l’edifici s’ha situat entorn del 250 ANE.
Vista aèria del celler o magatzem 195 de la Font de la Canya al final de la campanya de 2014, on es va recuperar el cauri. Imatge: T. P. / arxiu de la Font de la Canya.
La peça es va publicar com a Cypraea tigris/pantherina, una identificació que cal acabar de precisar. Són dues espècies diferents: C. pantherina és pròpia del mar Roig i el seu entorn, mentre que C. tigris té una distribució indopacífica més àmplia. La conquilla testimonia l’arribada d’un objecte exòtic al Penedès; els intermediaris i el recorregut concret que va seguir continuen oberts. Les xarxes d’intercanvi mediterrànies ofereixen el marc per entendre aquest viatge.
El mapa marí actual és diferent del que hi havia en època ibèrica. El canal de Suez, inaugurat el 17 de novembre de 1869, va obrir una connexió directa entre el mar Roig i la Mediterrània que ha permès el pas de nombroses espècies marines: és l’anomenada migració lessepsiana. En el cas concret de C. pantherina, però, les citacions mediterrànies s’han qüestionat i no permeten donar per segura una població establerta. Aquest procés modern tampoc no explica la presència d’una conquilla al Penedès del segle III ANE, arribada a través de les xarxes humanes d’intercanvi.
Si la peça de la Font de la Canya fos una C. pantherina, una possible via hauria començat al mar Roig, hauria travessat Egipte fins al Nil i hauria arribat a Alexandria, des d’on s’hauria incorporat als circuits mediterranis cap a occident. És una hipòtesi de treball, no un itinerari documentat per a aquesta peça. El que sí que podem imaginar és un viatge llarg, fet per etapes i amb intermediaris: una conquilla que anava canviant de mans mentre s’allunyava del mar d’origen.
El cos femení, els amulets i la protecció
La forma del cauri ha tingut una forta càrrega simbòlica en diverses cultures. L’obertura estreta i dentada s’ha relacionat amb la vulva i amb idees de fecunditat, sexualitat i protecció del part. També s’hi ha reconegut la semblança amb un ull mig tancat, vinculada a la protecció contra el mal d’ull. Aquestes interpretacions ajuden a comprendre per què una petxina podia adquirir un valor que anava més enllà del seu aspecte.
A l’antic Egipte, els cauris i les seves imitacions es van incorporar a ornaments femenins, com el cinturó de la princesa Sithathoryunet, amb peces d’or en forma de conquilla. En un altre temps i context, a la Mèrida romana del segle I DNE, es va documentar una Cypraea pantherina en una tomba interpretada com a femenina a partir dels objectes que l’acompanyaven. Són comparacions que permeten explorar possibles significats, sense traslladar-los automàticament a la societat ibèrica.
Els petits cauris del Pontarró
Un exemple proper ens porta al jaciment del Pontarró, a la Secuita (Tarragona). En una sitja amortitzada a finals del segle V o inicis del IV ANE es van recuperar unes 6.000 denes de collar de vidre, ornaments de bronze i diversos cauris petits, identificats com a Cypraea annulus, avui anomenada Monetaria annulus.
El rentatge de les mostres de sediment per a l’estudi carpològic també va contribuir a recuperar aquests petits objectes.
Les conquilles del Pontarró són d’una altra espècie i més petites que la de la Font de la Canya. Algunes presenten alteracions pel foc, en un conjunt que s’ha interpretat com un possible dipòsit ritual, potser relacionat amb la destrucció d’una necròpolis. La troballa reforça l’interès pels cauris com a ornaments amb un possible valor simbòlic dins el món ibèric. El seu significat concret i la identitat de les persones que els van utilitzar continuen oberts.
Una mirada en clau de dona
El cauri de la Font de la Canya convida a preguntar-nos per les persones que el van triar, portar, conservar o intercanviar. La troballa procedeix d’un celler o magatzem, no d’una sepultura identificada com a femenina. Per tant, no podem atribuir-la a una dona concreta ni assegurar que s’utilitzés per afavorir un embaràs o protegir un part. L’ornament i la possible funció d’amulet són línies d’interpretació; la identitat de qui el va utilitzar continua desconeguda. Els usos dels cauris, a més, no van ser exclusivament femenins.
Una lectura en clau de dona també ens porta a interessar-nos per les pràctiques de cura, les relacions personals, l’expressió de la identitat i la participació en la circulació d’objectes valuosos. Són preguntes sobre la vida quotidiana que sovint costa resseguir en el registre arqueològic. Una conquilla petita pot ajudar a formular-les, sempre que distingim allò que observem de les històries que proposem per explicar-ho.
El cauri ens permet mirar la Font de la Canya des d’aquesta escala íntima: la dels objectes que caben en una mà i que, per a qui els guardava, podien tenir tot un món de significats.
López, D. (coord.); Asensio, D.; Jornet, R.; Morer, J. (2015). La Font de la Canya. Guia arqueològica, p. 64–65, 174 i 188.
Belarte, M. C.; Canela, J.; Euba, I.; López, D.; Valenzuela, S. (2017). «¿Depósito votivo o destrucción de necrópolis?: el silo protohistórico de El Pontarró (La Secuita, Tarragona)». Trabajos de Prehistoria, 74 (2), p. 355–374. DOI: 10.3989/tp.2017.12199.
Rodríguez-Hidalgo, A.; Gibello Bravo, V.; Menéndez Menéndez, A.; Sanabria Murillo, D.; Sánchez Hidalgo, F. (2013). «Un ejemplar de Cypraea pantherina en una tumba altoimperial de Augusta Emerita». Zephyrus, 72, p. 183–193. DOI: 10.14201/zephyrus201372183193.
The Metropolitan Museum of Art. Cowrie shell, època ptolemaica, 332–30 ANE, núm. O.C.2d. Fitxa de col·lecció.
Galil, B. S. et al. (2015). «‘Double trouble’: the expansion of the Suez Canal and marine bioinvasions in the Mediterranean Sea». Biological Invasions, 17, p. 973–976. DOI: 10.1007/s10530-014-0778-y.
Activitat realitzada · 24 d’octubre de 2026 Conservem aquesta notícia, el cartell i el programa com a arxiu de l’activitat.
ArqueoVitis participarà el dissabte 24 d’octubre de 2026 a les XVIII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona. La trobada se celebrarà els dies 23 i 24 d’octubre a Can Trinxeria, a Cassà de la Selva.
Participació d’ArqueoVitis: dissabte 24 d’octubre de 2026. Comunicacions: de 10 a 11 h. Taula rodona: d’11.30 a 13 h. Lloc: Can Trinxeria · plaça de la Coma, 16 · Cassà de la Selva.
Exemples pràctics des del món empresarial, institucional i de recerca
ArqueoVitis hi serà representada per Dani López Reyes, que intervindrà en aquest bloc de comunicacions juntament amb Marta Santos i Carles Tornero. La sessió, prevista de 10 a 11 h, forma part del matí dedicat al patrimoni bioarqueològic.
Després de la pausa, d’11.30 a 13 h, la cooperativa també prendrà part en una taula rodona amb Sílvia Valenzuela-Lamas, Marta Santos i Carles Tornero, moderada per Raquel Piqué. El debat abordarà el mostreig i el processament de les mostres durant les excavacions, així com la contribució de la bioarqueologia a l’estudi del paisatge, les economies del passat i la valorització del patrimoni.
Un espai per compartir la recerca arqueològica
Les jornades reuniran professionals, investigadors i estudiants per posar en comú les novetats de les intervencions arqueològiques dels darrers dos anys a les comarques gironines.
Les organitzen l’Ajuntament de Cassà de la Selva, la Universitat de Girona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona i els Serveis Territorials de Cultura a Girona.
Per oferir la millor experiència, utilitzem tecnologies com les cookies per emmagatzemar o consultar informació del dispositiu. Si hi consentiu, podrem tractar dades com el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. Si no hi consentiu o retireu el consentiment, algunes funcions es poden veure afectades.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.L’emmagatzematge o l’accés tècnic s’utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment judicial, la cooperació voluntària del vostre proveïdor de serveis d’Internet o registres addicionals d’un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només amb aquesta finalitat no es pot utilitzar habitualment per identificar-vos.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.