Vil·la romana de La Verna

Una vil·la romana al Penedès que lliga el passat, present i futur de la vitivinicultura de la zona

El jaciment de la vil·la romana de la Verna va ser descobert per l’equip d’ArqueoVitis sccl el febrer del 2021 a través d’una primera campanya de sondejos a petició de la propietat de la finca, arran de la sospita de la propietat que venia de la troballa de restes arqueològiques durant els treballs agrícoles a la finca.

Aprofitant la intenció inicial de la propietat s’havia de valorar, si s’esqueia, de no plantar vinya en l’àrea afectada i posar en valor el que es descubrís.El 1989, arran de treballs de llaurada als camps propers a l’alzinar, els propietaris del terreny van localitzar materials arqueològics tots de cronologia romana del que en destaca un fragment de làpida de marbre amb la inscripció: FESTVS TVRP(I)LLA P.F (II).

La proposta de projecte d’intervenció a les restes de la Vil·la romana de la Verna està motivada per l’interès del consistori en afegir aquest rellevant element patrimonial a l’oferta del municipi, a més de l’interès de la propietat de garantir la conservació i l’estabilitat de les restes dins la seva finca, així com la seva posada en valor i millorar-ne la llegibilitat.

Des de la propietat de la finca es vol incloure aquest element com un valor afegit en la pròpia oferta turística, així com dotar al terme d’un element patrimonial singular i fer-lo visitable amb totes les garanties de conservació i seguretat, essent, el jaciment de la Verna, un dels pocs jaciments d’època romana en procés de recerca al Penedès i, encara menys, visitables.

El febrer de 2021 es va iniciar la primera campanya d’intervencions arqueològiques amb la realització de sondeigs amb màquina retroexcavadora i el seguiment arqueològic pertinent. En aparèixer restes d’interès en el sondeig 1, es va decidir ampliar per fer una primera valorització de la cronologia, la potència estratigràfica i l’estat de conservació. 

La rellevància de les restes exhumades: un possible praefurnium i un dipòsit, van afavorir la implicació de l’Ajuntament de Torrelles de Foix qui va finançar una segona campanya d’excavacions amb l’obertura en extensió, delimitació i excavació estratigràfica de les termes. 

Durant les dues campanyes dutes a terme el 2021, s’han documentat 7 recintes i diverses estructures en dos sectors; 5 d’aquests formen part d’unes termes privades situades al sector 1, un recinte de caire agrícola al sector dos, i un recinte tipus castellum aquae de petites dimensions també al sector 2, al que va a parar un petit aqüeducte que segurament conduïa les aigües a les termes.

Durant el 2022 s’ha realitzat una campanya de consolidació i posada en valor de les restes de les termes (sector 1). S’han consolidat, rejuntat i restituït part de les restes. També s’ha restituit algun element malmès com la banqueta del frigidarium i afegit rajoles de les piletes que mancaven amb rèpliques exactes fetes per un ceramista local i rejuntades amb morter de calç seguint el patró original.

Els treballs s’han dut a terme seguint els criteris de mínima intervenció, màxim respecte a l’obra original, compatibilitat dels nous materials a la naturalesa dels originals, llegibilitat i reversibilitat que marquen totes les normatives vigents.

Durant la campanya actual s’han descobert nous trams de l’aqüeducte, nous recintes de l’àrea productiva o part rústica entre els que en destaquen un lacus, un recinte per a la fermentació del vi. A banda de les restes del període romà imperial, cal destacar la descoberta de restes de fases precedents com un forn de reducció metal·lúrgic d’època ibèrica i dos enterraments d’alguna fase posterior a l’abandó de l’ús de les termes.