A finals d’agost es van reprendre les intervencions arqueològiques al fortí del Castellar, enguany centrades en la vessant nord, on està situat l’accés original i una torre compartimentada adossada a la muralla, en la que s’hi ha descobert l’ofrena d’un dipòsit de caràcter ritual dins una sitja. Una troballa excepcional tant pel jaciment com en l’àmbit català.

El programa de recerca arqueològica del fortí del Castellar està integrat dins el projecte d’investigació “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romano-republicana”, coordinat pel catedràtic de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Sanmartí i Grego. Els treballs estan codirigits per Mireia Sabaté Balada de la cooperativa ArqueoVitis i Jordi Morer de Llorens de Món Iber Rocs SL, i finançats per l’Ajuntament de la Llacuna, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Enguany, donada la situació actual, no han pogut col·laborar en els treballs, ni els joves que participaven en els Camps de treball internacionals, ni s’ha pogut allotjar a estudiants en pràctiques; tot i això, des de l’equip de recerca i l’ajuntament no es va voler renunciar a continuar la investigació i es va obrir a la participació de veïns i veïnes de la zona per convertir-ho en una experiència lúdic-formativa; una pràctica que no es podia dur a terme els altres anys.

L’objectiu dels treballs arqueològics d’aquesta campanya estaven centrats a definir millor la zona d’accés i la torre adossada descoberta durant la campanya del 2019; un dels punts amb més interès per entendre l’urbanisme i funcionalitat del lloc i, alhora, poder començar a traçar un itinerari per a les visites.

Pel que fa als resultats de la campanya han estat molt positius, ja que s’ha pogut descobrir l’entrada en colze al recinte – un sistema defensiu habitual en l’època- i una sitja segellada que contenia les restes d’un dipòsit votiu o ritual relacionat amb un gran banquet festiu.

En el seu origen aquesta sitja, de més de 2 metres de profunditat per 1 metre de diàmetre, hauria servit per emmagatzemar el gra del cereal, però un cop va perdre el seu ús – segurament per un canvi d’usos de l’espai on estava situada-, es va reutilitzar com a abocador, en aquest cas però, no de deixalles sinó de les restes d’un gran banquet. En el seu interior s’han excavat quatre nivells definits; un primer amb la possible tapadora de la sitja llençada al fons, tot el dipòsit de materials, un nivell d’argiles compactes que segellaven l’abocament i terra i enderroc que la cobria.

Entres les restes, s’han recuperat: una àmfora de vi ibèrica, un decantador de vi, un conjunt de vaixella formada de plats, bols i pàteres d’importació (de la zona de la Campània a Itàlia), també alguns provinents de Grècia i de la zona de Roses, vasos i vasets per beure vi, tenalles per contenir aliments, vasets en miniatura, gerres de vi o enòcoes, restes d’armes de ferro, torteres de ceràmica per filar i altres elements de decoració personal, com denes de collaret de pasta vítria o ivori, o una sivella de cinturó i una fíbula de bronze. També en destaca la troballa d’una podadera o falçó de ferro de petites dimensions per a la verema del raïm i el cap i l’espatlla sencera d’un porc sacrificat en el moment de màxima qualitat càrnia.

Aquest tipus de dipòsits intencionats després d’alguna festivitat social o ritual son molt poc habituals a Catalunya; només se n’han descobert quatre d’aquestes característiques i és el segon en aquesta zona de l’antic territori de la Cossetània, després de la coneguda sitja on es recuperà la deessa Demèter o Tanit a la Font de la Canya a Avinyonet del Penedès, actual logotip de la DO Penedès.

Totes aquestes restes relacionades amb el consum i producció de vi, i el consum de porc reforcen la gran tradició vitivinícola i el consum i elaboració de tot tipus de productes porcins en el nostre territori.

Des de l’equip de recerca seguirem treballant per aconseguir posar en valor aquesta troballa, estudiar-la i restaurar-la, perquè tothom la pugui conèixer i visitar en tota la seva esplendor, esperem que ben aviat, en algun dels equipaments del poble.