Autor: arqueovitis (Pàgina 2 de 12)

El castell de Jorba

El castell de Jorba és un dels elements més emblemàtics i visibles del terme de Jorba, a l’Anoia. El castell està situat al Puig de la Guàrdia, a 449 m d’altitud, des d’on contempla tota la Cònca d’Òdena i els passos que segueixen el riu Anoia i els seus afluents cap a terres de la plana de la Segarra i l’alta Anoia.

Com a “castro Iorba” apareix documentat per primera vegada l’any 974, en època de Borrel II; un moment en que els comtats cristians catalans estaven extenent-se vers l’oest i sud ocupant antigues zones de domini musulmà durant el segle anterior.

El projecte de recerca i posada en valor del castell, està motivada per la voluntat, des de fa anys, de l’Ajuntament en recuperar, les restes conservades del castell de Jorba per tal de posar-les en valor i donar-li un nou ús com a bé patrimonial visitable com un recurs turístic i divulgatiu més del municipi.

Més informació

 

Activitat “Vols ser arqueòleg per un dia?” a la Mota

El passat dia 2 de febrer, quan tothom podia transitar lliurement pels carrers, va tenir lloc l’activitat “Vols ser arqueòleg per un dia?” en el marc de les excavacions arqueològiques al jaciment portuari d’època ibèrica (segles IV-VI aC) de la Mota de Sant Pere de Cubelles. En l’activitat van participar una quarantena de veïnes i veïns tant en les tasques d’excavacions com també en els treballs de laboratori de tractament de restes arqueològiques.

L’activitat va ser organitzada per la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Cubelles i la cooperativa ArqueoVitis. Aquí teniu un vídeo de la jornada, gentilesa de l’Albert Garcia d’Aerocat3D.

Excavacions d’època medieval a Sant Pere de Castellet

Durant les obres del del nou camí d’accés de l’església de Sant Pere de Castellet (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) han aparegut en superfície una sèrie d’ossos humans relacionats amb una fossa de l’antic cementiri d’època baix medieval i moderna, que fou desplaçat al nou emplaçament durant el segle XVIII. Aquestes restes han estat traslladades en un nínxol propietat de l’ajuntament del cementiri de Castellet. L’aparició d’aquestes restes humanes, així com l’aflorament d’un llit de roca calcària sedimentaria en la part més alta de l’àrea afectada per la construcció del camí d’accés, han motivat una primera prospecció arqueològica visual.

Continua llegint
« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2024 ArqueoVitis

Tema de Anders NorenAmunt ↑