Autor: arqueovitis (Pàgina 3 de 12)

Arriba la Magna Celebratio del Museu de Badalona

El Museu de Badalona celebra el passat romà de la ciutat amb un festival que presenta al públic conferències, espectacles i demostracions de reconstrucció històrica, visites al patrimoni arqueològic i activitats i tallers per a tots els públics.

L’edició d’aquest any coincideix amb l’exposició temporal, Bacus, les màscares del déu, ens acostarà a aquesta divinitat i ens permetrà conèixer els seus atributs i cultes. Així diverses de les activitats que es programen giraran a l’entorn de Bacus, un dels déus més populars de l’antiguitat.

ArqueoVitis participa a la Magna Celebratio amb la conferència “Els orígens del vi a Catalunya” que tindrà lloc al Museu de Badalona divendres 26 a les 19h i amb el taller “El vi amb ulls d’arqueòleg” dissabte i diumenge al matí.

Consulta el programa

Arqueologia de la vinya i el vi a la Xatonada de El Vendrell

Passat dissabte 2 de febrer en el marc de la Xatonada de El Vendrell, la cooperativa ArqueoVitis va dur a terme a les 11 i les 12h el Taller Arqueovitis sobre l’arqueologia de la vinya i el vi. També es van implementar els ingredients del xató, per descobrir l’origen d’aquests.

En aquest taller es reprodueixen tots els passos de la investigació científica que realitzen, tant arqueòlegs com altres especialistes, per a poder recuperar i estudiar llavors i fruits carbonitzats i així conèixer la viticultura, l’agricultura i l’alimentació de diferents cultures mediterrànies.

Objectius didàctics:
Descobrir l’origen de la viticultura al Penedès
Observar els cereals cultivats i emmagatzemats a les sitges
Identificar espècies vegetals recol·lectades a l’entorn natural
Valorar i gaudir del patrimoni arqueològic

Rècord de participants al Xató Experience

Noves dades del passat romà de Cubelles

Els treballs efectuats entre els dies 24 d’abril i 31 de maig de 2018 al Càmping Mas Guineu-Mas d’en Pedro (Cubelles, El Garraf), han permès identificar un sector d’un establiment agropecuari atribuïble a la cultural romana, amb una fase romana-republicana (segles II – I aC ) i una altra fase augustiniana (de principis del segle I dC).

L’establiment de Càmping Mas Guineu-Mas d’en Pedro es troba molt a prop de la vil·la romana situada al subsòl de Cubelles, d’entitat i extensió notable com demostren les excavacions efectuades al Castell de Cubelles (Caixal-López-Fierro 2001), i a 800 m del jaciment tardo-antic de la Solana, excavat durant la construcció de l’autopista C-32 (Barrasetas 2007).

Els treballs arqueològics de delimitació i excavació realitzats han posat a la llum un total de 12 estructures d’època romana: dos estructures per encaixar recipients ceràmics tipus dolium per a l’emmagatzematge de cereal, vi i oli, quatre fosses o retalls al subsòl de funcionalitat indeterminada, una estructura funerària, tres estructures muraries o d’hàbitat, així com un estrat arqueològic de rebliment per anivellar el terrenys i les restes d’un possible dipòsit amb morter hidràulic.

En general, les restes arqueològiques es troben arrasades i no presenten un bon estat de conservació, a excepció de la unitat funerària. Les estructures tipus mur es troben per sota del nivell de pavimentació i circulació d’època antiga i es conserven únicament els fonaments. El nivell d’arrasament és considerable com demostra la cota on es troba el recipient tipus dolium DL11, perquè habitualment es troben soterrats parcial o totalment. Tot sembla indicar que el camp objecte d’intervenció està força rebaixat pels treballs agrícoles al llarg del temps.

En relació a la inhumació de la UF13, les primeres dades suggereixen que es tracta possiblement d’un individu adult/madur de sexe femení, enterrat en posició decúbit supí i, segons la disposició de braços i cames, probablement embolcallat amb mortalla. Entre les restes del rebliment de la tomba s’han identificat diversos ossos (fèmur, clavícula, etc.) d’un individu infantil.

L’estudi antropològic final permetrà conèixer millor les característiques dels dos individus inhumats, així com aprofundir en les seves patologies i el ritual d’enterrament. Per altra banda, la datació per radiocarboni de l’individu adult/madur en curs ha de permetre adscriure la seva cronologia amb més precisió, atès no ha estat possible documentar cap mena d’aixovar ni cap material ceràmic que proporcioni una cronologia concreta, més enllà d’un petit fragment de teula tipus ímbrex.

Es tracta d’una sepultura d’inhumació realitzada presumiblement quan l’establiment agropecuari romà de Càmping Mas Guineu – Mas d’en Pedro havia estat ja abandonat. Tenint en compte la tipologia de la tomba (lloses en comptes de tègules) i que a uns 500 m al nord hi havia l’establiment tardo-antic de la Solana (Cubelles) (Barrasetas 2007), amb estructures d’hàbitat i sepultures (algunes d’elles datades per radiocarboni), és possible que la cronologia de la sepultura de Càmping Mas Guineu sigui també dels segles V-VI dC.

Aquesta intervenció arqueològica ha estat finançada íntegrament per la promotora www.vilanovapark.com, amb el suport del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dirigida per l’arqueòleg Dani López de la cooperativa ArqueoVitis.

Bibliografia

BARRASETAS, E. (2007): La Solana. Memòria de l’excavació arqueològica al jaciment. Excavacions Arqueològiques a Catalunya. Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya.

CAIXAL, A.; LÓPEZ, A.; FIERRO, X. (2001): El Castell de Cubelles. Jornades d’Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).

CASAÑAS Mestre, Jaume (1999): «El poblament ibèric al terme de Cunit». Miscel·lània Penedesenca, vol. 24, p. 161-176;MIRET, J.; MIRET, M. (1987): «Cubelles: sis mil anys d’Història». Programa de la Festa Major de Cubelles 1987, Ajuntament de Cubelles, p. 6-9.

« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2024 ArqueoVitis

Tema de Anders NorenAmunt ↑