El Puig del Cocodril, un jaciment encimbellat en estudi!

Entre els dies 27 de setembre i 20 d’octubre de 2021, l’equip d’arqueologia de la cooperativa ArqueoVitis SCCL, ha dut a terme la quarta campanya d’excavacions arqueològiques al Puig del Cocodril (o també dit Pujol d’en Figueres), jaciment situat davant mateix del Castell de Subirats (Alt Penedès).

Els objectius d’aquesta intervenció arqueològica s’han centrat en l’excavació d’un dels dos àmbits que conformen la torre defensiva geminada de la muralla i en l’obertura i la delimitació arqueològiques de la zona interna de la fortificació, on s’han identificat diversos recintes de grans dimensions. 

S’ha documentat un nivell de paviment fet de terra piconada a sobre del qual s’ha recuperat un important conjunt de restes de ceràmiques ibèriques (diverses àmfores, tenalles i vaixella de taula) i fusaioles de terracota per a filar i teixir, que, tot fa suggerir, estaven emmagatzemades dins la zona oest de àmbit intervingut de la torre. Entre les restes identificades cal destacar una placa de forma rectangular de sivella de cinturó feta de bronze amb decoració de cercles concèntrics i una inèdita acumulació d’una vintena d’ossos de potes d’ovelles, ara per ara, de difícil interpretació. 

La torre defensiva geminada (o edifici turriforme) del Puig del Cocodril, probablement, està protegint i flanquejant, per la banda nord-est, una de les portes d’entrada a la fortificació, aspecte que caldrà corroborar a les següents excavacions. Aquest tipus de torre i la seva gairebé perfecció arquitectònica, denota certa complexitat en el sistema defensiu del jaciment, on també s’ha d’afegir una torre rectangular i el fossat. Existeixen dos jaciments d’època ibèrica relativament propers que presenten torres defensives similars: la Ciutadella ibèrica (Calafell, Baix Penedès) i la Cella (Salou, Tarragonès), tots dos assentaments portuaris situats a la costa.

Seguidament, l’excavació arqueològica dels nivells inferiors de l’àmbit de la torre geminada, ha permès confirmar que, a sota d’aquesta, existeixen altres fases més antigues. S’ha pogut documentar murs de pedra més antics que configuren un mínim de dos recintes, un d’ells amb les restes d’una llar de foc. Aquestes restes arqueològiques més antigues es podrien situar a la fase de l’ibèric antic (segles IV-V aC) i suggereixen que el Puig del Cocodril era més gran a les fases antigues que a la fase dels segles IV-III aC, on sembla que, amb la construcció de la muralla i la torre defensiva geminada, la superfície de la fortificació sembla ser més petita. Aspectes que caldrà confirmar en futures excavacions.

Els treballs d’obertura i de delimitació arqueològiques han permès marcar el perímetre de la fortificació i iniciar el coneixement sobre l’urbanisme desenvolupat a la part d’intramurs. La superfície delimitada és d’aproximadament 3.500 m2, tot i que al Puig del Cocodril per la cara nord apareix material antic en superfície fins a una extensió d’1,6 Ha aproximadament. Tot i que aquests treballs estan en una fase embrionària i que caldrà continuar amb la delimitació de les restes durant les properes campanyes, tot sembla suggerir que, durant la fase dels segles IV-III aC, l’urbanisme s’articula a partir d’una espai obert (no construït, com una mena de plaça) de forma més o menys circular, que se situa davant de la torre geminada donant accés a diversos edificis de grans dimensions i amb diverses compartimentacions. Els edificis delimitats semblen disposar d’una tipologia semblant a l’edifici 1 documentat, i parcialment excavat, a la darrera campanya d’excavacions de 2019.

Tot i que la cronologia de la fundació del jaciment (que tal vegada es remunta al segle VI aC) i les fases més antigues de l’ibèric antic (dels segles VI-V aC) no han estat objecte encara d’excavacions exhaustives (només documentades en els sondejos de la primera excavació de l’any 2017), cal dir que el seu abandonament, probablement a finals del segle IV aC o principis del segle III aC, no respon als paràmetres habituals dels jaciments ibèrics de la zona, que sovint son abandonats o destruïts a partir de la plena implantació de la cultura romana al territori, en el marc de la Segona Guerra Púnica que va enfrontar romans i cartaginesos entre els anys 218-201 aC (finals del segle III aC).

Aquesta excavació arqueològica està integrada en el projecte d’investigació El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva dirigit per Joan Sanmartí, Catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i forma part dels projectes de recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La present intervenció arqueològica ha estat possible gràcies al finançament de l’Ajuntament de Subirats, la Diputació de Barcelona  i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S’ha comptat, com és habitual, amb la col·laboració dels Agents Rurals de l’Alt Penedès.