Etiqueta: L’Arboç

Caminada als orígens del vi al Penedès

Aquest dissabte, en el marc de l’Enramada que organitza l’Ajuntament de l’Arboç, tindrà lloc una caminada cap al jaciment arqueològic de la Timba de Sta. Bàrbara, on s’ha trobat evidències sobre els primers vins fenicis arribats a l’antic Penedès (o Cossetània).

El jaciment està situat entre els municipis de l’Arboç i Castellet i la Gornal, a uns 3 km del recinte de l’Enramada. Organitzat pel Club Esportiu de l’Arboç, l’Ajuntament de l’Arboç i la col·laboració de la cooperativa ArqueoVitis.

Horari: de 9h a 13h. Preu: 2 €

Cal inscripció prèvia a www.arbocenc.org

Resultats de les excavacions a la Timba, sector de l’Arboç

Els treballs realitzats entre els dies 4 i 15 de setembre al sector de l’Arboç de la Timba de Sta. Bàrbara han permès identificar les restes d’un jaciment d’època ibèrica, probablement actiu entre els segle IV i el segle I aC. Tot sembla indicar que aquest jaciment es va fundar amb posterioritat a l’abandonament de la fortificació preibèrica o de la primera edat del ferro (segles VII-VI aC), documentada a la part més alta de la Timba o sector de Castellet i la Gornal.

La prospecció arqueològica i la posterior realització de 9 sondejos de 2×2 m han servit per recuperar un notable conjunt de restes ceràmiques i lítiques característiques de la civilització ibèrica. Aquestes permeten delimitar l’establiment, tot i que no ha estat possible trobar, ara per ara, restes estructurals com parets, murs, sitges o altres.

Entre les peces recuperades en destaquen les àmfores ibèriques utilitzades per a transportar i emmagatzemar vi, cervesa i altres productes, però també la vaixella de taula, com els plats. També s’han identificat ceràmiques importades com àmfores vinàries procedents de la península itàlica i vaixella de taula produïdes a l’àrea de la ciutat empordanesa de Roses.

Es preveu una segona intervenció l’any vinent per continuar la seva delimitació, verificar el seu grau de conservació i definir la seva naturalesa. També existeix la possibilitat que el jaciment estigui arrasat degut als treballs agrícoles d’èpoques posteriors.

La socialització del patrimoni és un dels puntals del projecte de la Timba de Sta Bàrbara i, per aquest motiu, en aquesta excavació s’ha comptat amb l’ajuda de voluntaris/es de la comarca que han treballat conjuntament amb l’equip d’arqueologia de la cooperativa ArqueoVitis i la Universitat de Barcelona.

Aquesta primera campanya d’excavacions ha estat possible gràcies al recolzament logístic i econòmic de l’Ajuntament de l’Arboç, la Diputació de Tarragona i la gentilesa dels propietaris de les quatre parcel·les on se situa Sota la Timba de Sta. Bàrbara, els quals han facilitat l’autorització per iniciar les excavacions. Així mateix, cal agrair les facilitats prestades del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, Ràdio l’Arboç i el cos dels Agents Rurals.

Inici de la recerca a la Timba de Sta. Bàrbara

El proper mes de setembre, entre els dies 4 i 16, tindrà lloc la primera campanya d’excavacions arqueològiques a la Timba de Sta. Bàrbara a la banda municipal de l’Arboç.

La Timba de Santa Barbara forma part del projecte de recerca arqueològica de la Universitat de Barcelona El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva i forma part dels projectes de recerca que subvenciona el Departament del Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És un dels jaciment de més potencial i projecció de futur de la comarca i la seva investigació aportarà dades de primer nivell per conèixer a fons l’arribada del vi i l’expansió de la vinya pel Penedès.

L’equip d’investigació està format per un jove grup d’arqueòlegs/gues de la cooperativa Arqueovitis i comptarà amb l’ajuda de col·laboradors/es de l’Arboç. Aquest equip també investiga en altres jaciments ibèrics del territori com la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès, El Puig del Cocodril de Subirats, el Corral del Castell de Cunit i en Mas d’en Gual del Vendrell, entre altres.

El conjunt arqueològic de la Timba de Sta. Bàrbara té una extensió aproximada de 4 Ha, que coincideix amb l’actual bosc de pins dins els límits del Parc Natural del Foix, situat en un promontori rocós a la dreta de la carretera que porta de l’Arboç a Castellet.

Resultats a la banda de Castellet: El Planot de la Timba de Sta. Bàrbara del passat mes de juny

L’any 2016 i durant l’estiu de 2017 s’han realitzat excavacions arqueològiques a la part més alta del jaciment, en una zona coneguda com el Planot de la Timba de Sta. Bàrbara, que pertany al municipi de Castellet i la Gornal, on està sortint a la llum les restes d’una potent fortificació de la primera edat del ferro o època pre-ibèrica (segles VII-VI aC), amb una presència significativa d’àmfores fenícies, que esdevenen els primers contenidors que porten vi al nostre territori.

L’objectiu d’aquesta segona intervenció arqueològica ha estat assolit amb escreix. Ha estat possible caracteritzar el jaciment, mitjançant sondeig arqueològic al sector 4 i l’obertura en extensió del sector 2, a nivell cultural, cronològic i tipològic, i confirmar que ens trobem davant d’un possible enclavament comercial protohistòric al riu Foix, amb una important presència de material amfòric fenici i arquitectura en pedra d’una possible estructura defensiva i altres elements destacats, com una banqueta i una abocament de restes de bou sota paviment, que probablement pot tenir un caràcter votiu o ritual fundacional.

Inici de les excavacions a la banda de l’Arboç: Sota la Timba de Sta. Bàrbara

A la zona oest d’aquest conjunt arqueològic, mirant a l’Arboç, es troba la zona coneguda amb el nom de Sota la Timba de Sta. Bàrbara, que se situa als voltants de la depuradora d’aigües a tocar a la riera del Marmellar i forma part del municipi de l’Arboç.

Es coneix des de fa anys que en aquesta zona apareixen materials ceràmics d’època ibèrica i alguns d’època romana. Alguns autors indiquen que podria existir un jaciment ibèric amb un camp de sitges. Tampoc es pot descartar una fase romana, per la seva proximitat a l’antiga via Augusta, com suggereixen alguns fragments d’àmfores romanes identificades durant les visites a la zona.

L’objectiu d’aquesta primera intervenció arqueològica, entre els dies 4 i 16 de setembre, és realitzar una prospecció visual al terreny que ocupen les quatre parcel·les d’aquesta zona i procedir a realitzar diversos sondejos per comprovar si al subsòl existeixen restes arqueològiques. Aquest treballs esperem que permetin caracteritzar el jaciment a nivell cultural, cronològic i tipològic, i comprovar si ens trobem davant la continuació de la fortificació i hàbitat documentat a la banda de Castellet, o bé té una gènesis diferent.

Aquesta primera campanya d’excavacions és possible gràcies al recolzament logístic i econòmic de l’Ajuntament de l’Arboç, la Diputació de Tarragona i la gentilesa dels propietaris de les quatre parcel·les on se situa Sota la Timba de Sta. Bàrbara: Marcelino Mañé, Antònia Albornà, Buenaventura Pujol i Jaume Albornà, que han facilitat l’autorització per poder iniciar les excavacions.

Així mateix, cal agrair les facilitats prestades al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, delegacions de Tarragona i Barcelona, a Ràdio l’Arboç i el cos dels Agents Rurals, per a fer realitat l’inici del treballs. Les excavacions a la banda de Castellet i la Gornal tenen el suport de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, la Diputació de Barcelona i de la propietària dels terrenys, les germanes Ribosa Botifoll.

Vols col·laborar per descobrir les arrels de l’Arboç?

Vols un bateig en l’arqueologia?

Conèixer les tècniques d’excavació?

Ajudar a l’equip d’arqueologia que recerca a la Timba de Sta. Bàrbara?

Ara ho pots fer realitat durant els matins dels dies 12, 13, 14 i 15 de setembre. Disposem de places per a 2-3 persones pels dies indicats. L’esmorzar anirà a càrrec del projecte.

Obert a tothom.

Si vols més informació pots escriure a:

projectelatimba@gmail.com

arqueovitis@gmail.com

Telèfon: 606 866 979

 

© 2024 ArqueoVitis

Tema de Anders NorenAmunt ↑