El castell de Vilademàger és un element patrimonial emblemàtic del municipi de la Llacuna, situat en un dels esperons de la serra d’Ancosa del sistema del prelitoral català. Aquest indret, a cavall entre l’Anoia i el Penedès, va ser, durant l’època medieval, un punt de guaita i residència senyorial destinada al control de la vall de la Llacuna i connectada visualment amb d’altres castells com el de Sant Jaume de Queralt o el de Miralles.
Aquest castell el trobem mencionat per primera vegada al 987 i duran centúries va ser un dels punts neuràlgics dels senyors de Queralt i els Vilademàger, així com, més endavant, de la baronia de la Llacuna. El recinte del castell de Vilademàger està compost per un clos emmurallat que envolta tot el contrafort rocós que inclou la torre mestra, l’església de Sant Pere de Màger i altres recintes -molts d’ells avui dia desapareguts-.
Des de fa anys l’Ajuntament de la Llacuna, juntament amb veïns/es del poble han estat empenyent per aconseguir que es duguessin a terme treballs de consolidació de la torre mestra (de més de 16 metres d’alçada conservats) i de millora de l’entorn, així com excavacions arqueològiques per conèixer la seva història.
Al 2016, el Servei de Patrimoni Arquitecnònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona va realitzar una actuació de consolidació de la torre i, al 2017, s’iniciaren les primeres excavacions arqueològiques al seu voltant. ArqueoVitis SCCL participà en aquests treballs amb la direcció de les intervencions de l’arqueòloga i conservadora Mireia Sabaté (arqueovitis.com); els treballs van treure a la llum les restes del primer recinte castral- de mitjans del segle X- i diferents reformes que s’anaren succeint fins al desús d’aquesta part del recinte cap a finals del segle XV, en pro d’altres edificacions del recinte emmurallat i ampliat a l’altra banda de l’església de Sant Pere de Màger des del segle XIII.
A partir d’aquestes intervencions i descobertes, l’Ajuntament ha encarregat iniciar un projecte integral de valorització i arranjament de l’entorn del castell. Aquest projecte, dirigit per ArqueoVitis SCCL, inclou la millora dels accessos, la neteja del sotabosc per millorar la visibilitat de les muralles, la consolidació d’alguns elements arquitectònics en perill d’enderroc i la creació de noves senyalitzacions i plafons interpretatius. Tot el projecte paisatgístic ha estat realitzat per Burgeon (burgeon.cat ), una empresa dedicada a la restauració forestal i a la creació de projectes de millora ambiental i la seva fusió amb el patrimoni.
Els plafons interpretatius, aviat seran una realitat i pretenen millorar la comprensió del lloc i l’entorn de tothom qui visiti aquest indret. Un dels plafons, estarà situat al mirador i un altre a la zona de les excavacions arqueològiques on el text explicatiu de les restes s’acompanyarà de diverses imatges de reconstruccions virtuals del castell en un dels seus moments més ben coneguts: el segle XI.
La reconstrucció virtual, fruit d’un llarg estudi sobre les restes i la recerca de paral·lels, ha estat realitzada per Pablo Aparicio Resco (parpatrimonio.com), un arqueòleg i professional de la revistrualització i il·lustració de patrimoni, sota l’assessorament històric de Mireia Sabaté d’ArqueoVitis SCCL i d’altres professional que han col·laborat en el projecte, com l’Albert Garcia (aerocat.cat). Amb aquesta revirtualització es mostra com deuria ser el recinte primigeni de Vilademàger al segle XI: un petit recinte emmurallat amb una gran torre de guaita i una cisterna circular elevada (molt singular en castells d’aquesta època i zona), on hi habitaria un petit cos de guàrdia que controlaria el territori immediat.
