El lloc dit “Vinya Gran” correspon a un jaciment ibero-romà ubicat a cavall dels termes municipals de Castellví de la Marca i Sant Martí Sarroca, a l’Alt Penedès. La seva principal característica és l’extens camp de sitges que conté, amb unes 25 estructures documentades en total. La presència al jaciment de material ibèric com també de material romà representa un bon exemple per mostrar el procés de transició que va viure el Penedès i Catalunya després de la conquesta romana, on la República romana es va convertir en el nou governant d’aquestes terres. La població local va continuar vivint al territori, però adaptant-se cada vegada més a la nova realitat econòmica i cultural que s’havia implantat. És en aquest moment on fan aparició les vil·les romanes, de caràcter agrícola inicialment i, ja posteriorment, derivant cap a una funció més residencial.
Ara per ara, no es coneix la superfície total del jaciment en qüestió, tot i que és molt probable que el jaciment tingui continuïtat en molts punts de la parcel·la i, qui sap, si també en els camps propers.
ANTECEDENTS
El jaciment fou localitzat per en Josep Gràcia Giralt, de Vilafranca del Penedès, el 21 de juny de l’any 1986, en fer una prospecció superficial en uns camps que van ser remoguts i llaurats pel propietari d’aquells anys. En aquell moment, es van localitzar diversos materials que posteriorment es van dipositar als magatzems del llavors Museu de Vilafranca, actual Vinseum – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya: fragments de dolium romà, fragments de tegula i imbrex, fragments d’àmfora itàlica, ceràmica sigillata, molins de granit, ceràmica a mà i ceràmica a torn ibèrica. Com a elements destacats, es va trobar 1 moneda de bronze de Claudi I i 1 fragment de làpida de gres vermell, força desgastada, amb dues cares planes i diverses lletres cisellades amb lletra romana quadrata en una de les cares. A causa d’aquesta descoberta, al 1990, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va incloure el jaciment de Vinya Gran a la Carta Arqueològica de l’Alt Penedès.
En el cas del fragment de làpida, aquest va ser inclòs posteriorment en recopilatoris científics d’epigrafia romana (IRC I, 193; HEP 7, 249; CIL II2, 14, 2339). Concretament, es va determinar que era un fragment central de la part superior d’una placa sense motllura corresponent a una làpida funerària. Té les següents característiques:
| DescripcióPlaca de gres vermell polida per darrera i amb restes d’inscripció en capital quadrada a la part davantera Mesures13 x 8 x 3,1 cm |  |
| Transcripció | |
| [—]++[—][—] + LI[—][—]ATA[—]Les poques lletres conservades impedeixen esbrinar el contingut de la làpida |
REDESCOBRIMENT
Quatre dècades més tard, al 2024, es van realitzar un seguit de moviments de terra als terrenys on hi havia el jaciment per part del nou propietari que els havia adquirit, Jaume Cusiné Martí, moviments efectuats amb maquinària per tal de plantar vinya. Fruit de les remocions de terra que s’hi van començar a fer, un veí de la zona, propietari de la masia veïna de Cal Vila i coneixedor que en aquell indret hi havia un jaciment arqueològic, va acostar-se al terreny i va identificar molta ceràmica en superfície. Tot seguit, va avisar les autoritats competents en matèria de patrimoni de les tasques agrícoles que s’estaven fent en aquell indret, que conseqüentment es van aturar. Va ser en aquell moment quan la promotora de l’obra, Jaume Cusiné, es va posar en contacte amb ArqueoVitis SCCL per tal de dur a terme una avaluació de les restes sorgides. La presència abundant de material d’època ibèrica i romana i l’observació visual de diferents estructures tipus sitja indicaven, sense cap mena de dubte, l’existència d’un jaciment tipus camp de sitges sota el terreny en qüestió. És per això que, conjuntament amb la propietat, es va decidir realitzar una intervenció arqueològica preventiva de delimitació i excavació arqueològiques.
Els treballs arqueològics es van realitzar entre els dies 5 de febrer i 15 de març de 2024, focalitzats primer en l’obertura i la delimitació arqueològiques amb l’objectiu d’establir els límits del jaciment i, posteriorment, en l’excavació arqueològica d’una superfície aproximadament de 1.045 m2, corresponent a poc més d’un 2% de tot el terreny on se situen les restes (45.000 m2).
En tota la superfície delimitada es van documentar restes arqueològiques que, en la seva totalitat, corresponien a estructures tipus sitja excavades al subsòl, amb un total de 25, juntament amb una estructura quadrangular indeterminada i un abocament de runa. En tots els casos, estaven notablement arrasades pels treballs d’arrencament i subsolat de la vinya en qüestió, sent visibles les marques de les pales subsoladores. Fruit d’això, ja a nivell superficial es podien observar materials arqueològics, destacant fragments de ceràmica ibèrica i de dolium romà.
Aquesta intervenció arqueològica va fer palès que les restes arqueològiques tenien un abast major que el que constava fins ara al Servei d’Arqueologia de la Generalitat. És per això que resulta necessari que els futurs moviments de terra i treballs agrícoles que es realitzin a la totalitat de la vinya afectada tinguin en compte la possible presència de restes arqueològiques en el subsòl, sempre amb l’objectiu de preservar els elements patrimonials i garantir-ne la seva conservació.
L’ABOCAMENT DE RUNA
Consisteix en un abocament, principalment de runa, que es va produir directament sobre el terreny natural, ja que durant el procés d’excavació no s’han trobat evidències d’un retall previ. Se situaria en l’època romana imperial (segles I-IV dC). La gran diversitat de materials documentats porta a pensar que, en una ubicació propera, sigui a la mateixa finca o no, hi havia una explotació agrària romana en forma de vil·la. Aquesta hipòtesi ve reforçada pel fet que gairebé més de la meitat del volum de material recuperat correspon a material constructiu: estuc, guix, imbrex, tegula, morter i fragments de columna. D’aquesta manera, tenim evidències de diverses parts arquitectòniques d’aquesta suposada vil·la com sostres, paviments, parets, revestiments de parets i estructures de suport de pes.
Durant el funcionament de la possible vil·la romana, aquesta estaria acompanyada segurament d’una petita necròpolis que enllaçaria amb la troballa epigràfica del fragment de làpida romana als anys 80 en aquest mateix indret.
ESTRUCTURA QUADRANGULAR INDETERMINADA
Documentada a la part més al nord de l’obertura en màquina, la seva excavació no ha aportat gaire material, però se li ha pogut adjudicar una cronologia entre els segles II i I aC. El suposat arrebossat que cobria les parets i la forma corba de les seves cantonades suggereix que estava destinat a contenir líquids. Tot i així, no es pot confirmar ara per ara la funció que hauria tingut, si bé era una cisterna d’aigua que cobria funcions agrícoles o bé estava relacionat amb la transformació d’algun producte com el raïm o similar. L’abocament d’època romana cobria aquest retall i, per tant, és anterior a aquest. Tot i així, no es pot confirmar del tot aquest últim fet, ja que el pas continuat de la maquinària agrícola, juntament amb la subsolació profunda que va fer aflorar les restes en qüestió, pot haver alterat l’estratigrafia del jaciment i haver escampat els materials de l’abocament en una superfície més gran que l’original.
CAMP DE SITGES
Com bé s’ha dit, està format per 25 estructures, molt diverses pel que fa tant a conservació com a mides. Totes elles han estat datades entre els segles II i I aC, corresponent a la fase de l’ibèric final o fase romano-republicana.
Les sitges són dipòsits excavats al subsòl que s’utilitzaven per emmagatzemar cereal. Un cop deixaven de fer-se servir amb aquesta finalitat, s’hi abocaven deixalles i de vegades s’utilitzaven com a tombes o dipòsits rituals o votius. En el cas de Vinya Gran, només s’ha documentat la primera funció. Aquests dipòsits formarien part en el seu moment d’un camp de sitges o zona d’emmagatzematge, corresponent al graner o zona productiva d’algun assentament proper que, com a mínim, hauria de comptar amb diverses estructures d’hàbitat. Tot i així, l’existència d’aquest assentament no està documentat actualment, ja sigui perquè encara no s’ha descobert o perquè en part ja ha desaparegut fruit de l’erosió i els treballs agrícoles que s’han realitzat al llarg de la història a l’indret.
La major part de les sitges contenen materials tan ibèrics com romans, i d’aquí la cronologia adscrita al conjunt en general. Tot i així, és possible que algunes puguin remuntar-se fins i tot a mitjans/finals del segle III aC, principalment les de majors dimensions, ja que en el seu interior només s’ha documentat material ceràmic ibèric.
Dins del territori del Penedès, existeixen diversos paral·lels de jaciments de tipologia similars a Vinya Gran, podent esmentar els camps de sitges de Cal Bou (Sant Sebastià dels Gorgs), de Vinya del Til·ler (Olesa de Bonesvalls), de Vinya Jean Leon (Torrelavit) i de Font de la Canya (Avinyonet del Penedès).