Cal Bou

El jaciment arqueològic de Cal Bou, va ser declarat Espai de Protecció Arqueològic (EPA) l’any 2001, tot i que ja estava documentat des de l’any 1932 per Pere Giró als seus apunts de camp. Les evidències que es van trobar llavors i més endavant l’any 1969, van marcar la importància patrimonial que podia tenir el jaciment ubicat a les vinyes de Cal Bou. Aleshores es podien observar encara algunes estructures d’una vil·la romana.

Degut a l’arrencament de vinyes i per les modificacions del sòl que s’han de dur a terme, al ser un EPA s’havia de fer un seguiment arqueològic per conèixer les zones afectades i delimitar les possibles restes arqueològiques. A nivell superficial ja es podia observar una gran quantitat de material ibèric, fragments de tegulae d’època romana i a més, els rebaixos de terra que es van realitzar al marge amb les vinyes de la Llinda van treure a la superfície un crani humà seccionat per la màquina. A l’hora de delimitar la zona, per si hi havien més enterraments, s’ha trobat part de la necròpolis romana del Camí de Llinda, i possiblement continua sota les vinyes de La Llinda, fins a la capella actual.

Els treballs arqueològics a Cal Bou es van allargar durant el mes de juliol de 2021 amb l’objectiu d’excavar totes les restes identificades. Els treballs han estat sufragats per la promotora de la plantació, La Costa Valldosera SL i el propietari de la finca, l’Albert Valldosera d’Avinyonet del Penedès, que han facilitat en tot moment la recerca i els treballs en aquest jaciment. La intervenció compta amb el suport econòmic de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès i el jaciment de la Font de la Canya.

A la zona amb més presència de material ceràmic es va fer un sondeig on s’han trobat com a mínim 9 estructures d’emmagatzematge de cereals tipus sitja, i un gran retall reblert amb restes romanes. La primera sitja excavada fa 1,9 metres de profunditat i ha posat a la llum una gran concentració de fragments d’àmfores, com a mínim entre 7 o 9 àmfores de producció ibèrica. Entre els altres materials documentats cal destacar la presència de dues bases de copes per beure vi importades de la península itàlica, així com plats, tenalles i altres formes de la ceràmica ibèrica. Les sitges que s’estan excavant actualment també estan donant sorpreses, entre elles l’aparició d’un scalptorium de bronze, un rascador o gratador de pell, que es feia servir com a estri d’higiene personal. Les restes documentades a les sitges excavades presenten una datació aproximada d’entorns l’any 100 aC, segles II-I aC, fase de l’ibèric final i/o la fase romano-republicana.

Pel que respecta al les inhumacions de la necròpolis romana, el primer individu trobat, el més afectat per els rebaixos de terra, té a sobre els genolls una moneda de bronze del segle IV dC, concretament dels anys 347 i 348, època de l’emperador Constant. El segon individu, trobat en molts bones condicions, presenta com aixovar una agulla pel cabell feta d´ós i s’han identificat al seu voltant, un total de 21 claus de ferro. Tot i que es troba en procés d’estudi, tal vegada la difunta la van dipositar a sobre d’una taula de fusta o llitera fúnebre amb claus per al seu transport fins a la sepultura. Amb una fusta amb claus clavats al seu voltant es podia lligar millor la mortalla i subjectar el cos.

Aquests treballs han donat a conèixer una altra part de la història del municipi d’Avinyonet del Penedès i remarca la importància de la presència ibera i romana dins del territori penedesenc, ja que des del mateix jaciment de Cal Bou, es poden ubicar fàcilment altres jaciments arqueològics que es troben al voltant d’aquest, entre ells: Montargull a Caves Parxet, la Torre romana de les Gunyoles, les restes al voltant del celler Mas Comtal, la Torrota del Moro de Subirats, el Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs i fins i tot la Capella de Llinda, ja que possiblement a sota d’aquesta i al seu voltant, es podria situar la possible vil·la romana de la Llinda.