Un jaciment arqueològic destruït i oblidat.
Un jaciment arqueològic destruït i caigut en l’oblit del passat. Així es pot resumir, malauradament, la història del jaciment cessetà del Corral del Castell de Cunit. Un element patrimonial de primer nivell, víctima de la febre o voràgine del totxo que ha sofert el territori durant molts anys, que anteposa l’especulació econòmica per davant de l’herència cultural i de l’entorn natural, és a dir, d’allò que ens defineix com a poble i societat.
La descoberta del jaciment es va efectuar de forma fortuïta durant la consecució de les obres que el van destruir. No es va realitzar cap control de seguiment ni cap excavació arqueològiques, tot i que diverses veus de món cultural de Cunit van alertar i denunciar aquesta situació a les administracions competents. El jaciment va ser destruït impunement. Pàgines perdudes per sempre més, dissortadament, del llibre de la història que, ni naltros ni los que vindran, podran gaudir-ne mai més.
Davant les adversitats exposades anteriorment, basades en fets reals, aquest escrit és un homenatge a les persones que van lluitar per la conservació del jaciment, encapçalades per Jaume Casañas, i també a les persones avantpassades que el van construir i habitar, ara fa entre 2400 i 2000 anys.
Situació
El jaciment ibèric del Corral del Castell, està situat al municipi de Cunit (Baix Penedès), a 500 m de la línia de la costa actual. El seu nom remet a l’assentament o runes que s’observaven a la part alta del turó i el seu voltant, les quals s’havien reutilitzat tradicionalment com a tancat o corral d’animals. De vegades, aquest jaciment s’esmenta erròniament, tant a la bibliografia com a l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, amb el nom de Corral del Castellvell o Corral del Castell Vell. El nom correcte és Corral del Castell.
Les restes arqueològiques es troben (o es trobaven) en un turó allargassat paral·lel a la línia de costa a uns 10-15 msnm, entre el torrent de Cunit per l’est i el torrent de la Creueta per la banda l’oest, amb una extensió aproximada de 3,5 Ha. Se situa a peu mateix de la carretera C-31 (antiga C-246) que, en aquest punt, coincideix amb el traçat de l’antic Camí Reial o Camí Ral. Aquest comunicava diferents poblacions de la costa i el prelitoral de Garraf i Baix Penedès en direcció a Tarragona. És la principal artèria que travessa Cunit en direcció nord-est/sud-oest i que articula bona part de la població.
El llop, un animal sagrat
Entre les restes ceràmiques més significatives del Corral del Castell destaca un fragment amb restes pintades d’un animal de la família dels cànids. Els tracta d’un fragment de vora de tenalla de ceràmica ibèrica que presenta el cap probablement d’un llop. És una troballa excepcional perquè és l’única representació de llop sobre ceràmica ibèrica trobada al territori. Els paral·lels més propers cal cercar-los, per posar-ne alguns exemples, al jaciment de Piquete de la Atalaya (Azuara, Zaragoza) i als jaciments de la Serreta (Alcoi) i l’Alcúdia (Elx) ambdós a Alacant, dels segles II-I aC.
El llop era un animal que els ibers consideraven sagrat i el van representar en escultures (com la que representa una lloba alletant els seus cadells de la necròpolis del Cerro de la Molinillos a Baeza, Jaén), en cuirasses (com el fragment d’escultura de guerrer amb un pectoral que duu representat un llop del jaciment de l’Alcúdia a Elx, Alacant), a la ceràmica, com hem vist anteriorment, i en els seus tresors més preuats (com les cèlebres pàteres de plata del Castellet de Banyoles o antiga ciutat ilercavona de Kum a Tivissa, Ribera d’Ebre). El llop, un animal perillós que caçava en llopada, en grup d’una manera eficaç. Temut i admirat al mateix temps, representava el poder i la força del caçador i del guerrer.
El Corral del Castell i la Cessetània oriental
L’estudi dels materials arqueològics del jaciment del Corral del Castell posa de manifest la seva ocupació cronològica, amb una fase de l’ibèric ple del segle III aC, que probablement es remunta al segle IV aC i, una segona fase, dins l’ibèric final o fase romanorepublicana (segles II-I aC). L’absència de materials d’importació romana característics de la fase imperial, com les ceràmiques dites sigillata, suggereixen que l’ocupació de l’indret no va excedir el canvi d’era.
A escala general, les restes estudiades indiquen que més de la meitat dels elements ceràmics estan destinats al transport, com les àmfores, i a l’emmagatzematge, com els pithoi i tenalles, fet que posa al descobert la important activitat comercial del jaciment, on cal sumar la documentació d’estructures d’emmagatzematge d’excedent de cereal tipus sitja. Altres elements també hi són representats amb la vaixella fina de ceràmica ibèrica destinada al consum i la ceràmica feta a mà destinada a la cuina i a les activitats domèstiques. L’activitat comercial queda palesa amb les importacions documentades de provinences grega, itàlica i púnica.
La significativa quantitat d’àmfores ibèriques recuperades i la proximitat del jaciment del Corral del Castell amb les granges o establiments rurals de Fondo del Roig i el Puig Pelós (ambdós situats al municipi de Cunit), suggereix que tots tres haurien pogut tenir una relació interdependent, amb unes funcions productives, d’emmagatzematge i distribució de mercaderies més o menys similars. Cronològicament, aquests jaciments funcionen durant l’ibèric ple i podrien formar part d’una xarxa comercial implementada en una organització territorial més àmplia entre la zona costanera i l’interior de la Cessetània oriental, on seria determinant el paper desenvolupat per la gran ciutat de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) situada en l’eix de comunicació bàsic de la Via Heraclea (dita posteriorment Via Augusta), la ciutat portuària de la Mota de Sant Pere (Cubelles) que custodiava la desembocadura del riu Foix, la Ciutadella ibèrica (Calafell) i Darró (Vilanova i la Geltrú).
En qualsevol cas, el gruix de la població del territori cessetà no viuria en cap de les ciutats, ciutadelles o vilatges mencionats. Amb tota probabilitat la base del poblament era de condició camperola, en nuclis agrícoles dispersos pel territori, ubicats preferentment a la plana a tocar dels camps de conreu. L’avenç de la recerca arqueològica demostra que entre aquests nuclis existeix una gran disparitat. Per una banda, el més modest i majoritari format per una aldea o agrupació de masos o granges isolades, sovint amb una petita agrupació de sitges enmig de la plana, com els casos de l’Argilera (Calafell), Sota l’Era d’en Soler (La Bisbal del Penedès), les Albardes (El Vendrell) i el Corral d’en Guardiola (Vilanova i la Geltrú). En l’altre extrem se situarien els casos del Fondo del Roig i el Puig Pelós (ambdós a Cunit), residències rurals complexes, formades per edificis unitaris al voltant de patis amb diversos àmbits interiors. En el cas del Puig Pelós amb evidències de l’existència d’una sala de premsatge de raïm per fer vi, com demostra la recent troballa d’un fragment d’una base de premsa feta de pedra, que formaria part d’una premsa de biga o lliura. Les àmfores ibèriques i les importacions amfòriques de vi vingudes de la zona itàlica i púnica suggereix una activitat comercial significativa en aquests nuclis costaners. La recent troballa d’un forn destinat a les activitats metal·lúrgiques del ferro al Puig Pelós, posa de manifest el paper rellevant de les activitats altament especialitzades vinculades al processat i el treball d’aquest metall, com també exemplifiquen els jaciments de les Guàrdies i el Mas d’en Gual (ambdós al Vendrell).
Resulta difícil i agosarat traçar alguna hipòtesi sobre la tipologia de jaciment del Corral del Castell, més enllà de constatar algunes sitges i potser algunes estructures o parets que s’intueixen en fotografies antigues. No sabem si era un jaciment similar al Puig Pelós o el Fondo del Roig però situat a primera línia de mar o si tenia, per comptes, característiques més pròpies de jaciments costaners de més entitat com la Ciutadella de Calafell, la Mota de Cubelles, Darró de Vilanova i la Geltrú o del Puig de Sitges, que presenta una agrupació d’estructures d’emmagatzematge de gra o sitges. A jutjar per la qualitat dels materials recuperats, assumint les limitacions que condicionen una informació escapçada, parcial i incompleta com la que tenim del jaciment del Corral del Castell, amb molta probabilitat era el nucli o jaciment més important de l’època ibera o la protohistòria de l’actual municipi de Cunit.
Amb l’abandonament del Corral del Castell i dels jaciments ibèrics, tot sembla suggerir que bona part de la població va començar a habitar, cap al canvi d’era, en establiments romans situats a la part plana, com el jaciment de les Figueretes de Cunit, o altres dels entorns com les vil·les romanes de Mas Guineu i de Cubelles, la vil·la de Darró o la vil·la del Vilarenc, de Calafell.
L’arqueologia, la memòria històrica i l’actualitat constaten que difícilment podem canviar els fets que van ocórrer fa milers d’anys ni tampoc els de fa quatre dècades. Tenim, doncs, l’oportunitat i segurament l’obligació de no permetre de nou la pèrdua de més pàgines del llibre que alberga la nostra història. Ens agradaria pensar que aquest exemple de destrucció impune d’un bocí de la nostra herència cultural no tornarà a succeir en el futur, com s’espera d’una societat preocupada pel seu entorn. Però només cal revisar l’hemeroteca per certificar aquell dit que anuncia que l’ésser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra (sigui, o no, d’un jaciment arqueològic).
Més informació:
López, D.; Casañas, J. (2024): “El Corral del Castell de Cunit: un jaciment arqueològic destruït i oblidat.”, Chunido. Quaderns d’Història Local. Grup d’Estudis Cunitencs “Delmacio de Conito”, 3.