El jaciment ibèric del Castellar pertany al municipi de La Llacuna, dins la comarca de l’Anoia i se situa a 905 msnm, en un dels cims de la Serra d’Ancosa, al costat del Puig Castellar situat a 943 msnm.
Es troba en un turó esperonat que ocupa aproximadament mitja hectàrea, a 20 metres per sobre dels camps cultivats, essent el desnivell més pronunciat a la part sud, mentre que a la nord és més suau. Les habitacions excavades als anys vuitanta del segle passat per l’arqueòloga Núria Rafel de la Universitat de Lleida es troben en l’extrem sud d’aquest turó, adossant-se al mur que l’envolta.
Imatge aèria del jaciment. ArqueoVitis 2022 
Planta del jaciment. 2022 
Imatge aèria del jaciment durant els treballs del 2022 al recinte de la torre 
Imatge aèria del jaciment durant els treballs del 2022 
Treballs al recinte 11 
Imatge aèria del jaciment amb la vall de la Llacuna de fons. AeroCat – 2019 
Imatge del jaciment durant les intervencions dels anys ’80
El projecte del Castellar es va engegar l’any 2012 amb una primera intervenció sobre el terreny per calibrar el seu estat de conservació i la seva rellevància arqueològica després de més de trenta anys d’abandó posteriors a dues campanyes d’intervenció a finals dels anys setanta del segle passat. Aquell primer any es van dur a terme treballs de neteja i de desbrossament de l’abundant vegetació, així com l’acondiciament de l’accés del mateix. Posteriorment, l’any 2014, va entrar a formar part del projecte de recerca dirigit pel catedràtic d’arqueologia Joan Sanmartí de la Universitat de Barcelona que porta per títol: El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l’època romanorepublicana. El mateix any s’iniciaren les campanyes d’excavacions sota la direcció de la Mireia Sabaté Balada de la cooperativa ArqueoVitis i d’en Jordi Morer de Llorens de l’empresa Món Iber Rocs SL.
Durant tots aquests anys s’ha comptat amb la col·laboració i el finançament de l’Ajuntament de la Llacuna, del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Els treballs desenvolupats al Castellar han comptat, gairebé des dels seus inicis, amb la participació dels Camps de Treball Internacionals, que portaven al poble jovent d’arreu del món per ajudar en les tasques d’arqueologia i estudiants universitàris en pràctiques.
Durant tots els anys la socialització del coneixement que recuperem dels treballs d’excavació i la nostra tasca científica han estat al bell mig del projecte; per aquest motiu de forma regular l’equip de recerca hem realitzart visites guiades al jaciment així com altres activitats lúdic-formatives per a la gent de l’entorn; a més, estem treballant per millorar els elements informatius i didàctics.
Xerrada de presentació als joves participants al Camp de Treball Internacional 
Visita guiada temàtica pel 5è aniversari de les intervencions – 2017 – 
Equip de treball del Camp de Treball Internacional – 2019 – 
Treballs arqueològics amb els joves participants al Camp de Treball Internacional – 2019 – 
Visita de la Directora General de Joventut als joves participants al Camp de Treball Internacional – 2018 – 
Equip de treball del Camp de Treball Internacional – 2018 – 
Visita guiada al jaciment – 2019 –
La campanya d’excavacions del 2020 va ser molt fructífera perquè es va definir una torre defensiva compartimentada en dos espais a la zona d’accés del jaciment, que ja s’havia començat a entreveure en l’anterior excavació i, especialment, per la documentació i l’excavació d’una sitja de caràcter excepcional (gens habitual en jaciments encimbellats) per diversos motius: per la informació que proporciona sobre la vida quotidiana dels seus habitants (els materials recuperats dins la sitja suggereixen la presència de persones d’un estatus social elevat) i per la confirmació de l’existència de dues fases d’ocupació del jaciment (una més antiga de finals del segle III aC d’entorns de l’any 200 aC i una altre, posterior, dels segles II-I aC).
El caràcter de l’abocament (votiu o social/ritual) de la sitja, tant les altes proporcions de les ceràmiques importades com també la presència de peces excepcionals per si mateixes (la peça d’ivori, l’ungüentari, les miniatures ceràmiques de tipus votiu, etc), remeten a la presència en el jaciment de personatges d’estatus social i econòmic elevat, que tenen la capacitat d’adquirir i ostentar un conjunt prou abundant i divers de béns de prestigi que, de ben segur, servien per mantenir la seva posició dominant vers la resta d’habitants.
La rellevància del jaciment llacunenc cal emmarcar-la en la fase històrica coneguda com a ibèric final, on la fi dels sistema polític i territorial dels ibers està lligada a la incorporació en el territori del domini d’una gran potència mediterrània com és Roma, com a conseqüència dels episodis bèl·lics de la Segona Guerra Púnica que va enfrontar romans i cartaginesos (també dits púnics), iniciant la conquesta d’Ibèria (o d’Hispània) per part dels primers, com és àmpliament conegut.
Més informació:
Memòria de l’excavació arqueològica poblat ibèric del Castellar de la Llacuna.