La Llacuna, Anoia · Assentament fortificat · Segles III–I ANE

El jaciment del Castellar, a la Llacuna (Anoia), se situa als peus del Puig Castellar, a la serra d’Ancosa, a uns 905 metres d’altitud. La seva posició permet dominar les valls i el Penedès. Les excavacions investiguen la fortificació, les fases d’ocupació i les pràctiques socials dels seus habitants durant la incorporació del territori al domini de Roma.

Recerca actual · 2026–2029

El Castellar forma part del projecte quadriennal ArqueoVitis: Arqueologia de la vinya i el vi a la Vegueria del Penedès (2026–2029), coordinat per la cooperativa ArqueoVitis. La recerca combina l’estudi del jaciment, la conservació i la difusió dels resultats.

Un assentament a tocar del cim

El nucli ocupa aproximadament mitja hectàrea en un esperó rocós. S’alça uns vint metres sobre els camps, amb un vessant sud més abrupte. Les habitacions excavades als anys vuitanta per Núria Rafel, de la Universitat de Lleida, s’adossen al mur que envolta l’extrem sud del turó.

  • Vista aèria del Castellar, amb els recintes excavats i els murs que delimiten el turó, envoltat de bosc.
  • Planta arqueològica del Castellar, amb el perímetre de la fortificació i la distribució dels recintes.
  • Vista des de dalt de l’excavació del recinte de la torre del Castellar, amb persones treballant entre els murs.
  • Vista aèria del recinte de la torre del Castellar durant l’excavació, al costat d’un aflorament rocós.
  • Excavació del recinte 11 del Castellar, amb diverses persones netejant les restes dels murs.
  • Vista aèria del Castellar i dels turons boscosos, amb la vall de la Llacuna i els camps al fons.
  • Fotografia històrica en blanc i negre del Castellar, amb estructures de pedra entre la vegetació.

Una torre i una sitja excepcional

La campanya de 2020 va definir una torre amb dos espais a l’accés del jaciment. També es va excavar una sitja poc habitual en un assentament encimbellat. El seu estudi confirma almenys dues fases d’ocupació: una de finals del segle III ANE, entorn de l’any 200 ANE, i una altra dels segles II–I ANE.

Les ceràmiques importades, una peça d’ivori, un ungüentari i les miniatures ceràmiques del rebliment suggereixen un dipòsit de caràcter votiu o social i ritual. La diversitat dels objectes apunta a la presència de persones amb capacitat d’adquirir béns de prestigi; aquesta interpretació s’estudia a partir del conjunt arqueològic.

La recuperació de la recerca

El projecte es va reprendre el 2012 amb treballs de neteja, desbrossament i condicionament de l’accés. El 2014 es va incorporar al projecte de recerca sobre la Cessetània oriental dirigit per Joan Sanmartí, de la Universitat de Barcelona. Aquell any van començar les campanyes sota la direcció de Mireia Sabaté Balada, d’ArqueoVitis, i Jordi Morer de Llorens, de Món Iber Rocs SL.

Durant tots aquests anys s’ha comptat amb la col·laboració i el finançament de l’Ajuntament de la Llacuna, del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Arqueologia amb participació

Els camps de treball internacionals i les pràctiques universitàries han format part del projecte des dels inicis. Joves d’arreu del món i estudiants han participat en les tasques arqueològiques. Les visites i les activitats de formació comparteixen amb la població els resultats sobre els aliments, els recipients i els rituals vinculats al vi.

  • Xerrada de presentació del camp de treball del Castellar, amb participants asseguts davant d’una projecció.
  • Grup de visitants escoltant una explicació entre les estructures del Castellar.
  • Participants del camp de treball del Castellar posant entre els murs del jaciment.
  • Participants del camp de treball excavant al peu d’un mur de pedra del Castellar.
  • Visita al camp de treball del Castellar, amb un grup reunit a l’ombra d’un arbre.
  • Equip del camp de treball del Castellar posant al costat d’un recinte en procés d’excavació.
  • Visita guiada al Castellar, amb el grup davant dels murs i les restes del recinte de la torre.

El banquet ritual als mitjans

TV3 · Un banquet ritual al Castellar

TV3 · El banquet ritual del Castellar: mira el reportatge a 3Cat.

Fonts i més informació

Memòria de l’excavació arqueològica poblat ibèric del Castellar de la Llacuna.

La Llacuna Recupera

Qui fa possible la recerca

Agraïm el suport i la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de la Llacuna, que fan possible la recerca i la conservació del jaciment.

Agraïm també la col·laboració de les persones propietàries dels terrenys, que facilita els treballs i la preservació del patrimoni.

  • Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
  • Diputació de Barcelona
  • Ajuntament de la Llacuna