– L’estudi de llavors i restes òssies d’animals recuperades a les excavacions arqueològiques permet reconstruir les pràctiques agrícoles i ramaderes de fa 2.700 anys.
– Els resultats indiquen una agricultura centrada principalment en la producció de cereals.
– S’ha identificat una llavor de raïm que podria estar relacionada amb la introducció del vi al Penedès durant el segle VII aC.
– L’abundant presència de bovins podria estar vinculada tant al seu ús en tasques agrícoles com al seu valor de prestigi social.
– L’Ajuntament de Castellet i la Gornal organitza el proper mes de maig una jornada de portes obertes a la Timba amb tast de vi elaborat a l’antiga.
La Timba de Santa Bàrbara: comerç de vi fenici
Des de l’any 2016 es duen a terme excavacions arqueològiques al jaciment de la primera edat del ferro o preibèric (segles VIII–VI aC o anys -700/-550 aC) de la Timba de Santa Bàrbara, situat al municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). El jaciment s’ubica en un turó amb un fort pendent rocós dins dels límits del Parc Natural del Foix.
L’equip de recerca, format per arqueòlegs de la cooperativa ArqueoVitis, la Universitat Paul-Montpellier Paul-Valéry i la Universitat de Barcelona, treballa en aquest assentament amb el suport de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’SPAL de la Diputació de Barcelona.
Tot i que el jaciment ja era conegut des de principis del segle XX, no va ser fins a l’any 2016 que es van iniciar excavacions arqueològiques. Aquestes intervencions han permès posar al descobert un poblat fortificat de la primera edat del ferro, probablement habitat per grups socials amb un estatus elevat, possiblement les primeres elits aristocràtiques de la regió. La Timba se situa estratègicament en un punt de control de la ruta comercial del riu Foix i la seva confluència amb la riera del Marmellar i l’antiga via Heràclea.
Durant les excavacions s’han recuperat nombrosos fragments de ceràmica d’àmfora fenícia — procedents de colònies del sud de la península Ibèrica — així com petits ungüentaris que podrien haver contingut olis o essències, alguns vinguts de l’illa de Sardenya. Aquestes troballes evidencien l’existència de contactes comercials entre aquest assentament i altres cultures de la Mediterrània.
Estudi de les troballes: carn, pa i vi
A més dels materials ceràmics, els arqueòlegs han recuperat restes de llavors i ossos d’animals procedents principalment de residus de consum. L’anàlisi d’aquestes restes ha permès identificar les espècies vegetals i animals explotades pels habitants del poblat.
Pel que fa a les plantes, s’han documentat principalment cereals com l’ordi vestit i el blat. La combinació de cereals d’hivern amb altres cultius com el mill suggereix un sistema agrícola intensiu orientat a maximitzar la producció. Entre les llegums, la fava és l’unica identificada, ara per ara.
Entre les restes vegetals també s’ha identificat una llavor carbonitzada de raïm. Aquesta troballa es relaciona amb la introducció del vi durant el segle VII aC, probablement vinculada als contactes comercials amb els fenicis, documentats per la presència abundant de ceràmica d’aquest origen, per exemple les àmfores. A més, apareixen llavors de figa, arbre fruiter, la figuera, que va de bracet amb la vinya durant la seva expansió per la mar mediterrània.
L’estudi de les restes animals mostra una ramaderia dominada pels bovins. Aquest fet contrasta amb altres jaciments de la regió, on solen predominar les ovelles i les cabres. Aquesta presència destacada de bovins podria estar relacionada amb el seu ús en tasques agrícoles, com la tracció per llaurar els camps. Una altra possibilitat és que el consum de carn de boví estigués associat a pràctiques socials de prestigi vinculades a les elits que habitaven el poblat, com els banquets.
L’estudi mostra, a més, una ramaderia d’ovelles i cabres centrada en l’explotació de productes lactis i de carn de bona qualitat. El porc, també present, sembla haver estat consumit quan la carn era tendre i apreciada.
Aquest estudi aporta noves dades sobre les pràctiques agrícoles i ramaderes al Penedès fa 2.700 anys i contribueix a comprendre millor l’organització econòmica i social de les primeres comunitats de la primera edat del ferro al Penedès.
Els resultats s’han publicat recentment en un article a la revista científica internacional Journal of Archaeological Science: Reports.
L’article es pot consultar aquí: enllaç artícle
Referència:
Jiménez-Manchón, S., Sabaté, M., Solé, C., López, D., 2026. Agropastoral strategies in the Early Iron Age (7th-6th c. BCE) in NE Iberia: Zooarchaeological and archaeobotanical insights from La Timba de Santa Bàrbara (Barcelona, Spain). Journal of Archaeological Science: Reports 70, 105629
Contacte
Dani López 633 70 20 01
Sergio Jiménez 670 42 26 85
Deixa un comentari