Categoria: Recerca (Pàgina 3 de 4)

Noves dades del passat romà de Cubelles

Els treballs efectuats entre els dies 24 d’abril i 31 de maig de 2018 al Càmping Mas Guineu-Mas d’en Pedro (Cubelles, El Garraf), han permès identificar un sector d’un establiment agropecuari atribuïble a la cultural romana, amb una fase romana-republicana (segles II – I aC ) i una altra fase augustiniana (de principis del segle I dC).

L’establiment de Càmping Mas Guineu-Mas d’en Pedro es troba molt a prop de la vil·la romana situada al subsòl de Cubelles, d’entitat i extensió notable com demostren les excavacions efectuades al Castell de Cubelles (Caixal-López-Fierro 2001), i a 800 m del jaciment tardo-antic de la Solana, excavat durant la construcció de l’autopista C-32 (Barrasetas 2007).

Els treballs arqueològics de delimitació i excavació realitzats han posat a la llum un total de 12 estructures d’època romana: dos estructures per encaixar recipients ceràmics tipus dolium per a l’emmagatzematge de cereal, vi i oli, quatre fosses o retalls al subsòl de funcionalitat indeterminada, una estructura funerària, tres estructures muraries o d’hàbitat, així com un estrat arqueològic de rebliment per anivellar el terrenys i les restes d’un possible dipòsit amb morter hidràulic.

En general, les restes arqueològiques es troben arrasades i no presenten un bon estat de conservació, a excepció de la unitat funerària. Les estructures tipus mur es troben per sota del nivell de pavimentació i circulació d’època antiga i es conserven únicament els fonaments. El nivell d’arrasament és considerable com demostra la cota on es troba el recipient tipus dolium DL11, perquè habitualment es troben soterrats parcial o totalment. Tot sembla indicar que el camp objecte d’intervenció està força rebaixat pels treballs agrícoles al llarg del temps.

En relació a la inhumació de la UF13, les primeres dades suggereixen que es tracta possiblement d’un individu adult/madur de sexe femení, enterrat en posició decúbit supí i, segons la disposició de braços i cames, probablement embolcallat amb mortalla. Entre les restes del rebliment de la tomba s’han identificat diversos ossos (fèmur, clavícula, etc.) d’un individu infantil.

L’estudi antropològic final permetrà conèixer millor les característiques dels dos individus inhumats, així com aprofundir en les seves patologies i el ritual d’enterrament. Per altra banda, la datació per radiocarboni de l’individu adult/madur en curs ha de permetre adscriure la seva cronologia amb més precisió, atès no ha estat possible documentar cap mena d’aixovar ni cap material ceràmic que proporcioni una cronologia concreta, més enllà d’un petit fragment de teula tipus ímbrex.

Es tracta d’una sepultura d’inhumació realitzada presumiblement quan l’establiment agropecuari romà de Càmping Mas Guineu – Mas d’en Pedro havia estat ja abandonat. Tenint en compte la tipologia de la tomba (lloses en comptes de tègules) i que a uns 500 m al nord hi havia l’establiment tardo-antic de la Solana (Cubelles) (Barrasetas 2007), amb estructures d’hàbitat i sepultures (algunes d’elles datades per radiocarboni), és possible que la cronologia de la sepultura de Càmping Mas Guineu sigui també dels segles V-VI dC.

Aquesta intervenció arqueològica ha estat finançada íntegrament per la promotora www.vilanovapark.com, amb el suport del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dirigida per l’arqueòleg Dani López de la cooperativa ArqueoVitis.

Bibliografia

BARRASETAS, E. (2007): La Solana. Memòria de l’excavació arqueològica al jaciment. Excavacions Arqueològiques a Catalunya. Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya.

CAIXAL, A.; LÓPEZ, A.; FIERRO, X. (2001): El Castell de Cubelles. Jornades d’Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).

CASAÑAS Mestre, Jaume (1999): «El poblament ibèric al terme de Cunit». Miscel·lània Penedesenca, vol. 24, p. 161-176;MIRET, J.; MIRET, M. (1987): «Cubelles: sis mil anys d’Història». Programa de la Festa Major de Cubelles 1987, Ajuntament de Cubelles, p. 6-9.

El castell de Vilademàger (La Llacuna, Anoia)

El castell de Vilademàger és un element patrimonial emblemàtic del municipi de la Llacuna, situat en un dels esperons de la serra d’Ancosa del sistema del prelitoral català. Aquest indret, a cavall entre l’Anoia i el Penedès, va ser, durant l’època medieval, un punt de guaita i residència senyorial destinada al control de la vall de la Llacuna i connectada visualment amb d’altres castells com el de Sant Jaume de Queralt o el de Miralles.

Aquest castell el trobem mencionat per primera vegada al 987 i duran centúries va ser un dels punts neuràlgics dels senyors de Queralt i els Vilademàger, així com, més endavant, de la baronia de la Llacuna. El recinte del castell de Vilademàger està compost per un clos emmurallat que envolta tot el contrafort rocós que inclou la torre mestra, l’església de Sant Pere de Màger i altres recintes -molts d’ells avui dia desapareguts-.

Des de fa anys l’Ajuntament de la Llacuna, juntament amb veïns/es del poble han estat empenyent per aconseguir que es duguessin a terme treballs de consolidació de la torre mestra (de més de 16 metres d’alçada conservats) i de millora de l’entorn, així com excavacions arqueològiques per conèixer la seva història.

Al 2016, el Servei de Patrimoni Arquitecnònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona va realitzar una actuació de consolidació de la torre i, al 2017, s’iniciaren les primeres excavacions arqueològiques al seu voltant. ArqueoVitis SCCL participà en aquests treballs  amb la direcció de les intervencions de l’arqueòloga i conservadora Mireia Sabaté (arqueovitis.com); els treballs van treure a la llum les restes del primer recinte castral- de mitjans del segle X- i diferents reformes que s’anaren succeint fins al desús d’aquesta part del recinte cap a finals del segle XV, en pro d’altres edificacions del recinte emmurallat i ampliat a l’altra banda de l’església de Sant Pere de Màger des del segle XIII.

A partir d’aquestes intervencions i descobertes, l’Ajuntament ha encarregat iniciar un projecte integral de valorització i arranjament de l’entorn del castell. Aquest projecte, dirigit per ArqueoVitis SCCL, inclou la millora dels accessos, la neteja del sotabosc per millorar la visibilitat de les muralles, la consolidació d’alguns elements arquitectònics en perill d’enderroc i la creació de noves senyalitzacions i plafons interpretatius. Tot el projecte paisatgístic ha estat realitzat per Burgeon (burgeon.cat ), una empresa dedicada a la restauració forestal i a la creació de projectes de millora ambiental i la seva fusió amb el patrimoni.

Els plafons interpretatius, aviat seran una realitat i pretenen millorar la comprensió del lloc i l’entorn de tothom qui visiti aquest indret. Un dels plafons, estarà situat al mirador i un altre a la zona de les excavacions arqueològiques on el text explicatiu de les restes s’acompanyarà de diverses imatges de reconstruccions virtuals del castell en un dels seus moments més ben coneguts: el segle XI.

La reconstrucció virtual, fruit d’un llarg estudi sobre les restes i la recerca de paral·lels, ha estat realitzada per Pablo Aparicio Resco (parpatrimonio.com), un arqueòleg i professional de la revistrualització i il·lustració de patrimoni, sota l’assessorament històric de Mireia Sabaté d’ArqueoVitis SCCL i d’altres professional que han col·laborat en el projecte, com l’Albert Garcia (aerocat.cat). Amb aquesta revirtualització es mostra com deuria ser el recinte primigeni de Vilademàger al segle XI: un petit recinte emmurallat amb una gran torre de guaita i una cisterna circular elevada (molt singular en castells d’aquesta època i zona), on hi habitaria un petit cos de guàrdia que controlaria el territori immediat.

Resultats de les excavacions a la Timba, sector de l’Arboç

Els treballs realitzats entre els dies 4 i 15 de setembre al sector de l’Arboç de la Timba de Sta. Bàrbara han permès identificar les restes d’un jaciment d’època ibèrica, probablement actiu entre els segle IV i el segle I aC. Tot sembla indicar que aquest jaciment es va fundar amb posterioritat a l’abandonament de la fortificació preibèrica o de la primera edat del ferro (segles VII-VI aC), documentada a la part més alta de la Timba o sector de Castellet i la Gornal.

La prospecció arqueològica i la posterior realització de 9 sondejos de 2×2 m han servit per recuperar un notable conjunt de restes ceràmiques i lítiques característiques de la civilització ibèrica. Aquestes permeten delimitar l’establiment, tot i que no ha estat possible trobar, ara per ara, restes estructurals com parets, murs, sitges o altres.

Entre les peces recuperades en destaquen les àmfores ibèriques utilitzades per a transportar i emmagatzemar vi, cervesa i altres productes, però també la vaixella de taula, com els plats. També s’han identificat ceràmiques importades com àmfores vinàries procedents de la península itàlica i vaixella de taula produïdes a l’àrea de la ciutat empordanesa de Roses.

Es preveu una segona intervenció l’any vinent per continuar la seva delimitació, verificar el seu grau de conservació i definir la seva naturalesa. També existeix la possibilitat que el jaciment estigui arrasat degut als treballs agrícoles d’èpoques posteriors.

La socialització del patrimoni és un dels puntals del projecte de la Timba de Sta Bàrbara i, per aquest motiu, en aquesta excavació s’ha comptat amb l’ajuda de voluntaris/es de la comarca que han treballat conjuntament amb l’equip d’arqueologia de la cooperativa ArqueoVitis i la Universitat de Barcelona.

Aquesta primera campanya d’excavacions ha estat possible gràcies al recolzament logístic i econòmic de l’Ajuntament de l’Arboç, la Diputació de Tarragona i la gentilesa dels propietaris de les quatre parcel·les on se situa Sota la Timba de Sta. Bàrbara, els quals han facilitat l’autorització per iniciar les excavacions. Així mateix, cal agrair les facilitats prestades del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, Ràdio l’Arboç i el cos dels Agents Rurals.

« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2024 ArqueoVitis

Tema de Anders NorenAmunt ↑