Categoria: Recerca (Pàgina 3 de 4)

El castell de Vilademàger (La Llacuna, Anoia)

El castell de Vilademàger és un element patrimonial emblemàtic del municipi de la Llacuna, situat en un dels esperons de la serra d’Ancosa del sistema del prelitoral català. Aquest indret, a cavall entre l’Anoia i el Penedès, va ser, durant l’època medieval, un punt de guaita i residència senyorial destinada al control de la vall de la Llacuna i connectada visualment amb d’altres castells com el de Sant Jaume de Queralt o el de Miralles.

Aquest castell el trobem mencionat per primera vegada al 987 i duran centúries va ser un dels punts neuràlgics dels senyors de Queralt i els Vilademàger, així com, més endavant, de la baronia de la Llacuna. El recinte del castell de Vilademàger està compost per un clos emmurallat que envolta tot el contrafort rocós que inclou la torre mestra, l’església de Sant Pere de Màger i altres recintes -molts d’ells avui dia desapareguts-.

Des de fa anys l’Ajuntament de la Llacuna, juntament amb veïns/es del poble han estat empenyent per aconseguir que es duguessin a terme treballs de consolidació de la torre mestra (de més de 16 metres d’alçada conservats) i de millora de l’entorn, així com excavacions arqueològiques per conèixer la seva història.

Al 2016, el Servei de Patrimoni Arquitecnònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona va realitzar una actuació de consolidació de la torre i, al 2017, s’iniciaren les primeres excavacions arqueològiques al seu voltant. ArqueoVitis SCCL participà en aquests treballs  amb la direcció de les intervencions de l’arqueòloga i conservadora Mireia Sabaté (arqueovitis.com); els treballs van treure a la llum les restes del primer recinte castral- de mitjans del segle X- i diferents reformes que s’anaren succeint fins al desús d’aquesta part del recinte cap a finals del segle XV, en pro d’altres edificacions del recinte emmurallat i ampliat a l’altra banda de l’església de Sant Pere de Màger des del segle XIII.

A partir d’aquestes intervencions i descobertes, l’Ajuntament ha encarregat iniciar un projecte integral de valorització i arranjament de l’entorn del castell. Aquest projecte, dirigit per ArqueoVitis SCCL, inclou la millora dels accessos, la neteja del sotabosc per millorar la visibilitat de les muralles, la consolidació d’alguns elements arquitectònics en perill d’enderroc i la creació de noves senyalitzacions i plafons interpretatius. Tot el projecte paisatgístic ha estat realitzat per Burgeon (burgeon.cat ), una empresa dedicada a la restauració forestal i a la creació de projectes de millora ambiental i la seva fusió amb el patrimoni.

Els plafons interpretatius, aviat seran una realitat i pretenen millorar la comprensió del lloc i l’entorn de tothom qui visiti aquest indret. Un dels plafons, estarà situat al mirador i un altre a la zona de les excavacions arqueològiques on el text explicatiu de les restes s’acompanyarà de diverses imatges de reconstruccions virtuals del castell en un dels seus moments més ben coneguts: el segle XI.

La reconstrucció virtual, fruit d’un llarg estudi sobre les restes i la recerca de paral·lels, ha estat realitzada per Pablo Aparicio Resco (parpatrimonio.com), un arqueòleg i professional de la revistrualització i il·lustració de patrimoni, sota l’assessorament històric de Mireia Sabaté d’ArqueoVitis SCCL i d’altres professional que han col·laborat en el projecte, com l’Albert Garcia (aerocat.cat). Amb aquesta revirtualització es mostra com deuria ser el recinte primigeni de Vilademàger al segle XI: un petit recinte emmurallat amb una gran torre de guaita i una cisterna circular elevada (molt singular en castells d’aquesta època i zona), on hi habitaria un petit cos de guàrdia que controlaria el territori immediat.

Resultats de les excavacions a la Timba, sector de l’Arboç

Els treballs realitzats entre els dies 4 i 15 de setembre al sector de l’Arboç de la Timba de Sta. Bàrbara han permès identificar les restes d’un jaciment d’època ibèrica, probablement actiu entre els segle IV i el segle I aC. Tot sembla indicar que aquest jaciment es va fundar amb posterioritat a l’abandonament de la fortificació preibèrica o de la primera edat del ferro (segles VII-VI aC), documentada a la part més alta de la Timba o sector de Castellet i la Gornal.

La prospecció arqueològica i la posterior realització de 9 sondejos de 2×2 m han servit per recuperar un notable conjunt de restes ceràmiques i lítiques característiques de la civilització ibèrica. Aquestes permeten delimitar l’establiment, tot i que no ha estat possible trobar, ara per ara, restes estructurals com parets, murs, sitges o altres.

Entre les peces recuperades en destaquen les àmfores ibèriques utilitzades per a transportar i emmagatzemar vi, cervesa i altres productes, però també la vaixella de taula, com els plats. També s’han identificat ceràmiques importades com àmfores vinàries procedents de la península itàlica i vaixella de taula produïdes a l’àrea de la ciutat empordanesa de Roses.

Es preveu una segona intervenció l’any vinent per continuar la seva delimitació, verificar el seu grau de conservació i definir la seva naturalesa. També existeix la possibilitat que el jaciment estigui arrasat degut als treballs agrícoles d’èpoques posteriors.

La socialització del patrimoni és un dels puntals del projecte de la Timba de Sta Bàrbara i, per aquest motiu, en aquesta excavació s’ha comptat amb l’ajuda de voluntaris/es de la comarca que han treballat conjuntament amb l’equip d’arqueologia de la cooperativa ArqueoVitis i la Universitat de Barcelona.

Aquesta primera campanya d’excavacions ha estat possible gràcies al recolzament logístic i econòmic de l’Ajuntament de l’Arboç, la Diputació de Tarragona i la gentilesa dels propietaris de les quatre parcel·les on se situa Sota la Timba de Sta. Bàrbara, els quals han facilitat l’autorització per iniciar les excavacions. Així mateix, cal agrair les facilitats prestades del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, Ràdio l’Arboç i el cos dels Agents Rurals.

Inici de la recerca a la Timba de Sta. Bàrbara

El proper mes de setembre, entre els dies 4 i 16, tindrà lloc la primera campanya d’excavacions arqueològiques a la Timba de Sta. Bàrbara a la banda municipal de l’Arboç.

La Timba de Santa Barbara forma part del projecte de recerca arqueològica de la Universitat de Barcelona El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva i forma part dels projectes de recerca que subvenciona el Departament del Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És un dels jaciment de més potencial i projecció de futur de la comarca i la seva investigació aportarà dades de primer nivell per conèixer a fons l’arribada del vi i l’expansió de la vinya pel Penedès.

L’equip d’investigació està format per un jove grup d’arqueòlegs/gues de la cooperativa Arqueovitis i comptarà amb l’ajuda de col·laboradors/es de l’Arboç. Aquest equip també investiga en altres jaciments ibèrics del territori com la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès, El Puig del Cocodril de Subirats, el Corral del Castell de Cunit i en Mas d’en Gual del Vendrell, entre altres.

El conjunt arqueològic de la Timba de Sta. Bàrbara té una extensió aproximada de 4 Ha, que coincideix amb l’actual bosc de pins dins els límits del Parc Natural del Foix, situat en un promontori rocós a la dreta de la carretera que porta de l’Arboç a Castellet.

Resultats a la banda de Castellet: El Planot de la Timba de Sta. Bàrbara del passat mes de juny

L’any 2016 i durant l’estiu de 2017 s’han realitzat excavacions arqueològiques a la part més alta del jaciment, en una zona coneguda com el Planot de la Timba de Sta. Bàrbara, que pertany al municipi de Castellet i la Gornal, on està sortint a la llum les restes d’una potent fortificació de la primera edat del ferro o època pre-ibèrica (segles VII-VI aC), amb una presència significativa d’àmfores fenícies, que esdevenen els primers contenidors que porten vi al nostre territori.

L’objectiu d’aquesta segona intervenció arqueològica ha estat assolit amb escreix. Ha estat possible caracteritzar el jaciment, mitjançant sondeig arqueològic al sector 4 i l’obertura en extensió del sector 2, a nivell cultural, cronològic i tipològic, i confirmar que ens trobem davant d’un possible enclavament comercial protohistòric al riu Foix, amb una important presència de material amfòric fenici i arquitectura en pedra d’una possible estructura defensiva i altres elements destacats, com una banqueta i una abocament de restes de bou sota paviment, que probablement pot tenir un caràcter votiu o ritual fundacional.

Inici de les excavacions a la banda de l’Arboç: Sota la Timba de Sta. Bàrbara

A la zona oest d’aquest conjunt arqueològic, mirant a l’Arboç, es troba la zona coneguda amb el nom de Sota la Timba de Sta. Bàrbara, que se situa als voltants de la depuradora d’aigües a tocar a la riera del Marmellar i forma part del municipi de l’Arboç.

Es coneix des de fa anys que en aquesta zona apareixen materials ceràmics d’època ibèrica i alguns d’època romana. Alguns autors indiquen que podria existir un jaciment ibèric amb un camp de sitges. Tampoc es pot descartar una fase romana, per la seva proximitat a l’antiga via Augusta, com suggereixen alguns fragments d’àmfores romanes identificades durant les visites a la zona.

L’objectiu d’aquesta primera intervenció arqueològica, entre els dies 4 i 16 de setembre, és realitzar una prospecció visual al terreny que ocupen les quatre parcel·les d’aquesta zona i procedir a realitzar diversos sondejos per comprovar si al subsòl existeixen restes arqueològiques. Aquest treballs esperem que permetin caracteritzar el jaciment a nivell cultural, cronològic i tipològic, i comprovar si ens trobem davant la continuació de la fortificació i hàbitat documentat a la banda de Castellet, o bé té una gènesis diferent.

Aquesta primera campanya d’excavacions és possible gràcies al recolzament logístic i econòmic de l’Ajuntament de l’Arboç, la Diputació de Tarragona i la gentilesa dels propietaris de les quatre parcel·les on se situa Sota la Timba de Sta. Bàrbara: Marcelino Mañé, Antònia Albornà, Buenaventura Pujol i Jaume Albornà, que han facilitat l’autorització per poder iniciar les excavacions.

Així mateix, cal agrair les facilitats prestades al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, delegacions de Tarragona i Barcelona, a Ràdio l’Arboç i el cos dels Agents Rurals, per a fer realitat l’inici del treballs. Les excavacions a la banda de Castellet i la Gornal tenen el suport de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, la Diputació de Barcelona i de la propietària dels terrenys, les germanes Ribosa Botifoll.

Vols col·laborar per descobrir les arrels de l’Arboç?

Vols un bateig en l’arqueologia?

Conèixer les tècniques d’excavació?

Ajudar a l’equip d’arqueologia que recerca a la Timba de Sta. Bàrbara?

Ara ho pots fer realitat durant els matins dels dies 12, 13, 14 i 15 de setembre. Disposem de places per a 2-3 persones pels dies indicats. L’esmorzar anirà a càrrec del projecte.

Obert a tothom.

Si vols més informació pots escriure a:

projectelatimba@gmail.com

arqueovitis@gmail.com

Telèfon: 606 866 979

 

« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2022 ArqueoVitis

Tema de Anders NorenAmunt ↑