Una petxina exòtica trobada el 2014 al celler o magatzem 195 de la Font de la Canya ens acosta als intercanvis i a les creences del món antic. La seva possible relació amb la protecció del cos femení obre una lectura en clau de dona, amb preguntes que la recerca encara ha d’acabar de respondre.
Entre milers de fragments d’àmfores, tenalles i gerres, hi havia una peça que havia fet un viatge ben diferent: un cauri, una conquilla marina que no procedia de les platges del Penedès. Feia menys de set centímetres, però connectava aquell assentament ibèric d’Avinyonet amb mars llunyans i amb una manera d’entendre els objectes en què bellesa, valor i protecció podien anar plegats.
Una petxina que havia viatjat molt
El cauri mesura 6,9 × 3,9 × 3,4 centímetres i presenta una perforació a la part superior. Aquest forat és compatible amb la possibilitat que s’hagués suspès o incorporat a un element d’ornament, tot i que no sabem com es portava.
Es va recuperar durant la campanya de 2014 a l’edifici 195, interpretat com un celler o magatzem soterrat. El context s’inscriu en l’ibèric ple, al segle III ANE, i l’amortització de l’edifici s’ha situat entorn del 250 ANE.
La peça es va publicar com a Cypraea tigris/pantherina, una identificació que cal acabar de precisar. Són dues espècies diferents: C. pantherina és pròpia del mar Roig i el seu entorn, mentre que C. tigris té una distribució indopacífica més àmplia. La conquilla testimonia l’arribada d’un objecte exòtic al Penedès; els intermediaris i el recorregut concret que va seguir continuen oberts. Les xarxes d’intercanvi mediterrànies ofereixen el marc per entendre aquest viatge.
El mapa marí actual és diferent del que hi havia en època ibèrica. El canal de Suez, inaugurat el 17 de novembre de 1869, va obrir una connexió directa entre el mar Roig i la Mediterrània que ha permès el pas de nombroses espècies marines: és l’anomenada migració lessepsiana. En el cas concret de C. pantherina, però, les citacions mediterrànies s’han qüestionat i no permeten donar per segura una població establerta. Aquest procés modern tampoc no explica la presència d’una conquilla al Penedès del segle III ANE, arribada a través de les xarxes humanes d’intercanvi.
Si la peça de la Font de la Canya fos una C. pantherina, una possible via hauria començat al mar Roig, hauria travessat Egipte fins al Nil i hauria arribat a Alexandria, des d’on s’hauria incorporat als circuits mediterranis cap a occident. És una hipòtesi de treball, no un itinerari documentat per a aquesta peça. El que sí que podem imaginar és un viatge llarg, fet per etapes i amb intermediaris: una conquilla que anava canviant de mans mentre s’allunyava del mar d’origen.
El cos femení, els amulets i la protecció
La forma del cauri ha tingut una forta càrrega simbòlica en diverses cultures. L’obertura estreta i dentada s’ha relacionat amb la vulva i amb idees de fecunditat, sexualitat i protecció del part. També s’hi ha reconegut la semblança amb un ull mig tancat, vinculada a la protecció contra el mal d’ull. Aquestes interpretacions ajuden a comprendre per què una petxina podia adquirir un valor que anava més enllà del seu aspecte.
A l’antic Egipte, els cauris i les seves imitacions es van incorporar a ornaments femenins, com el cinturó de la princesa Sithathoryunet, amb peces d’or en forma de conquilla. En un altre temps i context, a la Mèrida romana del segle I DNE, es va documentar una Cypraea pantherina en una tomba interpretada com a femenina a partir dels objectes que l’acompanyaven. Són comparacions que permeten explorar possibles significats, sense traslladar-los automàticament a la societat ibèrica.
Els petits cauris del Pontarró
Un exemple proper ens porta al jaciment del Pontarró, a la Secuita (Tarragona). En una sitja amortitzada a finals del segle V o inicis del IV ANE es van recuperar unes 6.000 denes de collar de vidre, ornaments de bronze i diversos cauris petits, identificats com a Cypraea annulus, avui anomenada Monetaria annulus.
El rentatge de les mostres de sediment per a l’estudi carpològic també va contribuir a recuperar aquests petits objectes.
Les conquilles del Pontarró són d’una altra espècie i més petites que la de la Font de la Canya. Algunes presenten alteracions pel foc, en un conjunt que s’ha interpretat com un possible dipòsit ritual, potser relacionat amb la destrucció d’una necròpolis. La troballa reforça l’interès pels cauris com a ornaments amb un possible valor simbòlic dins el món ibèric. El seu significat concret i la identitat de les persones que els van utilitzar continuen oberts.
Una mirada en clau de dona
El cauri de la Font de la Canya convida a preguntar-nos per les persones que el van triar, portar, conservar o intercanviar. La troballa procedeix d’un celler o magatzem, no d’una sepultura identificada com a femenina. Per tant, no podem atribuir-la a una dona concreta ni assegurar que s’utilitzés per afavorir un embaràs o protegir un part. L’ornament i la possible funció d’amulet són línies d’interpretació; la identitat de qui el va utilitzar continua desconeguda. Els usos dels cauris, a més, no van ser exclusivament femenins.
Una lectura en clau de dona també ens porta a interessar-nos per les pràctiques de cura, les relacions personals, l’expressió de la identitat i la participació en la circulació d’objectes valuosos. Són preguntes sobre la vida quotidiana que sovint costa resseguir en el registre arqueològic. Una conquilla petita pot ajudar a formular-les, sempre que distingim allò que observem de les històries que proposem per explicar-ho.
El cauri ens permet mirar la Font de la Canya des d’aquesta escala íntima: la dels objectes que caben en una mà i que, per a qui els guardava, podien tenir tot un món de significats.
Explora la Font de la Canya a través de la visita virtual.
Bibliografia i fonts
López, D. (coord.); Asensio, D.; Jornet, R.; Morer, J. (2015). La Font de la Canya. Guia arqueològica, p. 64–65, 174 i 188.
Belarte, M. C.; Canela, J.; Euba, I.; López, D.; Valenzuela, S. (2017). «¿Depósito votivo o destrucción de necrópolis?: el silo protohistórico de El Pontarró (La Secuita, Tarragona)». Trabajos de Prehistoria, 74 (2), p. 355–374. DOI: 10.3989/tp.2017.12199.
Rodríguez-Hidalgo, A.; Gibello Bravo, V.; Menéndez Menéndez, A.; Sanabria Murillo, D.; Sánchez Hidalgo, F. (2013). «Un ejemplar de Cypraea pantherina en una tumba altoimperial de Augusta Emerita». Zephyrus, 72, p. 183–193. DOI: 10.14201/zephyrus201372183193.
The Metropolitan Museum of Art. Cowrie shell, època ptolemaica, 332–30 ANE, núm. O.C.2d. Fitxa de col·lecció.
The Metropolitan Museum of Art. Cowrie Shell Girdle of Sithathoryunet, Regne Mitjà, ca. 1887–1813 ANE. Fitxa de col·lecció.
Suez Canal Authority. Canal History.
Galil, B. S. et al. (2015). «‘Double trouble’: the expansion of the Suez Canal and marine bioinvasions in the Mediterranean Sea». Biological Invasions, 17, p. 973–976. DOI: 10.1007/s10530-014-0778-y.
CIESM (2003). Atlas of Exotic Molluscs in the Mediterranean. List of excluded species, entrada de Cypraea pantherina.
