Fa més de dos mil anys, algú va pintar el cap d’un llop sobre una tenalla. El recipient es va trencar, el jaciment on va anar a parar va ser destruït i, malgrat tot, el llop encara ensenya les dents. És una de les peces més singulars del Corral del Castell, a Cunit.
La peça és petita, però costa passar-hi de llarg. En un fragment de vora de tenalla de ceràmica ibèrica es conserva part del cap d’un animal, probablement un llop, pintat en tons vinosos, amb la boca oberta i les dents ben marcades. L’estudi el situa entre els segles II i I abans de la nostra era. No sabem qui el va pintar ni què hi guardaven, en aquella tenalla, però sí que la imatge ha arribat fins a nosaltres gràcies a les persones que van recuperar materials mentre les màquines destruïen el jaciment.
El Corral del Castell ocupava un turó baix, pròxim al mar i al nucli de Cunit. Jaume Casañas Mestre el va descobrir l’estiu de 1982 i, segons recull la publicació del 2024, l’any següent ja havia estat arrasat. Els moviments de terres i la construcció van avançar sense que es pogués fer una excavació arqueològica del conjunt, malgrat les veus que en reclamaven la conservació. Es van observar sitges i es van recollir ceràmiques, ossos i altres restes entre les terres remogudes. Les excavadores van acabar la feina i les preguntes es van quedar a mig fer.
Del jaciment en van quedar fotografies, anotacions i una col·lecció de materials que Jaume Casañas va recuperar, conservar i, en alguns casos, fer restaurar de la seva butxaca. L’any 2016, durant diverses jornades de cap de setmana, un equip vinculat a ArqueoVitis va reprendre’n l’estudi. Es van rentar, classificar, dibuixar i fotografiar les restes, amb la participació d’Alba Castellano de la Universitat de Lleida en l’estudi de la ceràmica. Una feina pacient que permetia tornar a fer preguntes a uns materials que feia dècades que esperaven. Els resultats es van recollir en la publicació de Dani López i Jaume Casañas i Mestre, editada pel Grup d’Estudis Cunitencs Delmacio de Conito.
El llop va destacar entre les decoracions geomètriques i vegetals del conjunt. La seva representació troba paral·lels en ceràmiques de Piquete de la Atalaya, a Azuara, de la Serreta, a Alcoi, i de l’Alcúdia, a Elx. Són comparacions que ajuden a situar la peça dins el repertori d’imatges del món ibèric, on el llop apareix també en escultures i objectes de metall. Un animal temut i admirat, vinculat a la força, al món salvatge i, en determinats contextos, a l’imaginari funerari.
Què significava, però, aquell cap pintat per a les persones que feien servir la tenalla de Cunit? Aquí les dents del llop es veuen més clares que la resposta. La imatge és incompleta i la destrucció del jaciment ens ha privat del context que podria ajudar a interpretar-la. Podem comparar-la, estudiar-ne el traç i proposar-ne una lectura, però no afirmar que el recipient tingués una funció ritual ni adjudicar-li una història que la peça, tota sola, no ens pot explicar.
Per saber-ne més
López i Reyes, D.; Casañas i Mestre, J. (2024). El Corral del Castell de Cunit: un jaciment arqueològic destruït i oblidat. Chunido. Quaderns d’Història Local, 3. Grup d’Estudis Cunitencs Delmacio de Conito.
Consultar la publicació completa
El Corral del Castell al web d’ArqueoVitis
Fotografies: Dani López / ArqueoVitis.
Dibuixos: Alba Castellano.
