La vil·la romana de la Verna, a Torrelles de Foix, permet estudiar la producció agrícola i vitivinícola al Penedès durant l’antiguitat. La recerca arqueològica d’ArqueoVitis hi va començar el febrer de 2021, amb una primera campanya de sondejos a petició de la propietat de la finca. El conjunt documenta una llarga ocupació, des dels segles II–I ANE fins a l’època tardorromana (segles IV–V DNE).
Inici dels treballs d’excavació. 2021 
Fotografia de les restes de les termes privades després de l’excavació. 2021 Vista aèria de les termes privades després de l’excavació. 2021 Primeres portes obertes a la vil·la romana de la Verna. 2021 Termes romanes de la Verna després de la consolidació. 2022 Fotografia del recinte 6, de tipus productiu i part de l’aqüeducte després de la consolidació. 2022 Restes del lacus per a fermentar el vi. 2023 Fotografia d’una de les inhumacions tardoromanes. 2023 Forn de reducció metal·lúrgic d’època ibèrica. 2023 Treballs d’excavació de les tombes. 2023
ANE: abans de la nostra era · DNE: de la nostra era
Ves als espais de la visitaLA VERNA · VISITA VIRTUAL
Una vil·la,
tres mirades.
L’aigua, el cereal i el vi expliquen la vida a la Verna. Explora la planta arqueològica i descobreix el jaciment a través dels seus tres plafons.
Comença a explorarLA PLANTA ARQUEOLÒGICA
Tria un espai per descobrir-lo
Recerca actual · 2026–2029
La vil·la romana de La Verna forma part del projecte quadriennal ArqueoVitis: Arqueologia de la vinya i el vi a la Vegueria del Penedès (2026–2029), coordinat per la cooperativa ArqueoVitis. La recerca combina l’estudi del jaciment, la conservació i la difusió dels resultats.
Les troballes agrícoles anteriors ja havien alertat del potencial arqueològic de l’indret. El 1989 es van localitzar materials d’època romana als camps propers a l’alzinar, entre els quals un fragment de làpida de marbre amb la inscripció FESTVS TVRP(I)LLA P.F (II). L’excavació permet estudiar aquests indicis en el seu context i orientar la conservació de les restes.
La proposta de projecte d’intervenció a les restes de la Vil·la romana imperial de la Verna (segles I-III DNE) està motivada per l’interès del consistori en augmentar el coneixement de la pròpia història, garantir la conservació i l’estabilitat de les restes, així com sumar aquest rellevant element patrimonial, singular per si mateix, a l’oferta cultural i turística del municipi. Això se li afegeix l’interès de l’Heretat la Verna, propietària de la finca, a sumar aquest llegat a la seva pròpia oferta vitivinícola i enoturística com un valor afegit.
Les campanyes iniciades el 2021 investiguen l’extensió de la vil·la i els seus espais residencials, termals i productius, amb el finançament de l’Ajuntament de Torrelles de Foix i de l’SPAL de la Diputació de Barcelona.
Els treballs duts a terme, a més de les tasques de recerca científica arqueològica, s’han focalitzat en la seva posada en valor i la seva conservació, ja que s’està treballant paral·lelament a les excavacions, en la consolidació i restauració de les restes i en la millora de l’entorn per garantir tant la preservació de les restes com també una experiència completa a l’hora de visitar-les. La rellevància d’aquesta aposta per a la recerca i la socialització del jaciment de la Verna també es deu al fet que és un dels pocs jaciments d’època romana en procés de recerca al Penedès i, encara menys, visitables.
En les dues campanyes dutes a terme el 2021, es van documentar 7 recintes i diverses estructures que calia acabar d’estudiar; a una banda hi havia 5 espais que conformen unes termes privades i a l’altre, un recinte de caràcter agrícola i un possible recinte tipus castellum aquae de petites dimensions al que va a parar un petit aqüeducte que, segurament, conduïa les aigües a les termes.
Durant la campanya del 2023 els treballs han posat a la llum les restes de noves estances que conformen la part rústica (de treball) de la vil·la, entre les quals destaca un lacus. Es tracta d’un dipòsit que servia per la fermentació primària (o tumultuosa) del most del raïm, el qual posteriorment s’envasava en recipients ceràmics i es deixava reposar per obtenir el preuat vi. Aquest espai, de grans dimensions tenia una cubeta que serviria per recollir els pòsits i facilitar la seva neteja, i està tot cobert per opus signinum (un morter fet a partir d’una mescla de calç, sorra i bocins de terrissa que impermeabilitza l’espai), que permet el treball amb líquids i de forma higiènica.
La descoberta dels espais de producció de vi connecta la recerca amb l’arqueologia experimental. ArqueoVitis i Josep Anton Escofet, propietari de la finca, investiguen tècniques documentades a l’antiguitat, des de la conducció de la vinya fins a l’elaboració i la conservació dels seus productes. D’aquesta línia neix Judes Macabeu, que explora la vinificació amb macabeu i l’ús de grans recipients ceràmics inspirats en els pithoi fenicis i els dolia romans. Les elaboracions i les tècniques varien segons l’anyada; els tasts i les conferències permeten compartir aquesta recerca a través dels sentits.
D’entre les restes més destacades de la fase imperial de la vil·la hem pogut documentar una sitja per emmagatzemar cereals i un segell amb una inscripció en llatí -en procés d’estudi- sobre un possible fragment d’estuc. A més de continuar coneixent l’extensió i la fisonomia de la fase imperial, durant els treballs hem pogut documentar algunes fases anteriors, concretament de la fase final dels ibers o d’època romano-republicana, com ara un forn de reducció metal·lúrgic i un recinte annex (dels segles II-I ANE). També s’han descobert alguns elements posteriors, probablement d’època tardorromana o del baix imperi romà (segles IV–V DNE), com són dos enterraments de persones adultes a tocar a les termes romanes imperials de la vil·la -quan ja no devien estar en ús-. Tot i la mala conservació de les restes òssies, per culpa dels treballs agrícoles moderns i d’altres qüestions tafonòmiques i de conservació, un dels individus inhumats conservava restes d’una càliga (del llatí caliga), una sandàlia romana feta amb pell i reblons de ferro a la sola, molt típica dels legionaris romans.
La seqüència d’ocupació documentada abasta des de l’ibèric final fins a l’antiguitat tardana, entre els segles II ANE i IV–V DNE. Les diferents fases del jaciment permeten estudiar la transformació de l’activitat agrícola i de la vida a la vil·la.
La feina continua més enllà de l’excavació: estudi dels materials, conservació, restauració i preparació de recursos per explicar el jaciment. Les visites, les activitats de divulgació i els tasts vinculats a l’arqueologia del vi connecten la història de la Verna amb el seu paisatge i amb el projecte Judes Macabeu.
La senyalització del jaciment es treballa amb plafons dedicats a la vil·la, als banys i a l’experimentació vitivinícola, amb imatges i gràfics que faciliten la lectura de les restes. Aquest treball de museïtzació acompanya la recerca i la conservació del conjunt.
Als mitjans i per saber-ne més
- TV3 · 3Cat · La Verna: una vil·la romana al Penedès ↗
- Diputació de Barcelona · El dipòsit vinícola i les noves descobertes de la vil·la (2023)
- Museu de Granollers · Conferència i tast d’arqueologia del vi català (2025)
Qui fa possible la recerca
Agraïm el suport i la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Torrelles de Foix, que fan possible la recerca i la conservació del jaciment.
Agraïm també a l’Heretat La Verna la col·laboració i l’accés a la finca, en el marc del conveni amb l’Ajuntament de Torrelles de Foix.