Les restes carbonitzades de brisa recuperades al jaciment documenten l’elaboració de vi cap a l’any 200 ane. Són l’evidència més antiga coneguda d’aquesta activitat al Vendrell i al Baix Penedès.
Pinyols, petites tiges del gotim i restes de raïm que caben en uns quants mil·límetres. Les fotografies del Mas d’en Gual mostren la part sòlida que va quedar després de processar el raïm per fer vi. És la brisa: el conjunt de pells, pinyols i restes de rapa que queden quan se n’ha extret el most. Fa més de dos mil anys algú se’n va desfer i avui ens ajuda a reconstruir aquella feina.
El conjunt es va recuperar dins una sitja del jaciment, excavat preventivament l’any 2005. Conté més de 300 llavors de vinya cultivada (Vitis vinifera subsp. vinifera) i centenars de pedicels i peduncles, les petites estructures que sostenien els grans i el gotim. La datació se situa a finals del segle III ane, entorn de l’any 200 ane. La sitja, que havia servit per guardar cereals, es va reutilitzar com a espai d’abocament.
És l’associació d’aquestes restes la que permet reconèixer el residu d’una premsada de raïm i relacionar-lo amb l’elaboració de vi. La carbonització n’ha afavorit la conservació i ens ha fet arribar materials vegetals que habitualment es descomponen. L’estudi carpològic, dedicat a les llavors, els fruits i altres restes vegetals, permet identificar-los i interpretar-los en el seu context arqueològic.
Les instal·lacions on es va elaborar aquell vi no s’han pogut identificar, en un jaciment que va arribar molt arrasat a l’excavació. La brisa, però, conserva el testimoni material del processament del raïm. La part que es va llençar és la que avui ens permet explicar que aquí es feia vi.
Per saber-ne més
ArqueoVitis.com. «El Mas d’en Gual», apartat dedicat a les llavors de raïm del jaciment.
Imatges: Arxiu ArqueoVitis.
