L’enòcoa de la sitja 133, datada a l’ibèric antic, ens acosta a la manera de servir i compartir el vi a la Font de la Canya. La peça conserva una gran nansa vertical i una decoració pintada amb bandes horitzontals.
Abans d’arribar a la copa, el vi havia de passar per algun lloc. Aquesta gerra de la Font de la Canya ens parla precisament d’aquest pas: el moment de servir-lo. És una enòcoa, nom que prové del grec oinochoe i que designa un recipient destinat a abocar vi. Fa 26 × 18 centímetres i està feta de ceràmica ibèrica, amb el cos arrodonit, el coll ben marcat i una nansa que permetia agafar-la i inclinar-la.
La peça es va recuperar a la sitja 133, en un context de l’ibèric antic. A la superfície encara s’hi reconeixen bandes pintades de color marró fosc. També la nansa bífida, formada per dos cordons units. Les fractures i les parts que falten deixen veure l’estat en què ens ha arribat, però se’n pot reconèixer bona part del perfil.
En el món oriental i també grec, aquestes gerres formaven part del servei del vi: el crater permetia barrejar-lo amb aigua, l’enòcoa servia per repartir-lo i les copes, per beure’l. La presència d’una gerra de tradició ibèrica amb aquesta funció ens ajuda a estudiar com les comunitats cessetanes incorporaven i adaptaven formes de consum compartides amb altres pobles de la Mediterrània.
La forma permet relacionar-la amb el servei del vi, tot i que no podem precisar què havia contingut aquesta peça concreta sense altres evidències. El seu interès és també en el gest que permet reconstruir: agafar la nansa, inclinar la gerra i omplir una copa. Darrere les àmfores i els grans magatzems del jaciment també hi havia persones assegudes al voltant d’una taula.
Per saber-ne més
López, D. (coord.); Asensio, D.; Jornet, R.; Morer, J. (2015). La Font de la Canya. Guia arqueològica. Un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica. Origen de la vinya, p. 175–176.
Fotografia: Rafel Jornet.
