La petita copa del dipòsit de la sitja 169 reprodueix la forma d’una kylix grega. Recuperada en un context ritual del segle III ane, ens acosta al paper del vi en les ofrenes i les cerimònies de la comunitat cessetana.
Fa només quatre centímetres d’alçada i 8,8 de diàmetre, però conserva els elements que permeten reconèixer-la: un recipient ample i obert, dues nanses laterals i un peu que l’aixeca de terra. És una reproducció en miniatura del tipus grec kylix, una copa destinada a beure vi. La forma ens parla d’un model mediterrani conegut i reinterpretat per les comunitats ibèriques.
La peça va aparèixer a la sitja 169 de la Font de la Canya, excavada l’any 2011. Després de servir per emmagatzemar cereals, aquesta estructura va acollir un conjunt interpretat com un dipòsit ritual amb restes de banquet i ofrenes vinculades a una divinitat femenina de l’agricultura i la fecunditat. És el mateix conjunt d’on prové el conegut peveter de la Deessa de la Font de la Canya.
Al costat de la copa hi havia altres petits recipients, un amforisc, ungüentaris, àmfores, vaixella i objectes de ferro. Aquesta associació orienta la interpretació de la miniatura cap al món de les ofrenes. La mida reduïda podia permetre representar un recipient i el gest que s’hi associava: en aquest cas, el consum de vi. El valor d’una ofrena no havia de dependre de la seva capacitat.
No sabem què havia contingut aquesta copa concreta. La seva forma i el context on es va dipositar ens permeten, però, explorar una dimensió del vi que va més enllà de produir-lo, transportar-lo o beure’l: el seu lloc en les creences i les celebracions.
Per saber-ne més
López, D. (coord.); Asensio, D.; Jornet, R.; Morer, J. (2015). La Font de la Canya. Guia arqueològica. Un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica. Origen de la vinya, p. 124–133. La miniatura es presenta a la pàgina 130.
Fotografies: Ramon Maroto, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
