Deu imatges per conèixer el projecte. Fes-les lliscar o tria una pàgina per llegir-les al teu ritme.

Diapositiva 1: Mil anys d’història de la vinya i el vi
1 / 10 · Mil anys d’història de la vinya i el vi · Clica la imatge per ampliar-la
Diapositiva 2: Un territori. Set jaciments.
2 / 10 · Un territori. Set jaciments. · Clica la imatge per ampliar-la
Diapositiva 3: Tres moments que transformen el Penedès
3 / 10 · Tres moments que transformen el Penedès · Clica la imatge per ampliar-la
Diapositiva 4: On comença la història
4 / 10 · On comença la història · Clica la imatge per ampliar-la
Diapositiva 5: El vi esdevé poder, xarxa i ritual
5 / 10 · El vi esdevé poder, xarxa i ritual · Clica la imatge per ampliar-la
Diapositiva 6: Roma escala la producció i arqueologia experimental
6 / 10 · Roma escala la producció i arqueologia experimental · Clica la imatge per ampliar-la
Diapositiva 7: Metodologia interdisciplinària
7 / 10 · Metodologia interdisciplinària · Clica la imatge per ampliar-la
Diapositiva 8: Retorn social i patrimonial
8 / 10 · Retorn social i patrimonial · Clica la imatge per ampliar-la
Diapositiva 9: La Vegueria Penedès en xarxa
9 / 10 · La Vegueria Penedès en xarxa · Clica la imatge per ampliar-la
Diapositiva 10: Segueix el projecte
10 / 10 · Segueix el projecte · Clica la imatge per ampliar-la

Set jaciments. Set municipis. Quatre comarques. Mil anys per entendre com la vinya i el vi van transformar la Vegueria del Penedès.

Entre 2026 i 2029, el projecte ArqueoVitis: Arqueologia de la vinya i el vi a la Vegueria Penedès reconstruirà una història compartida que connecta la costa, la plana i els territoris interiors: des dels primers intercanvis de vi amb els fenicis fins a la consolidació de la viticultura ibèrica i l’especialització productiva d’època romana.

La recerca s’articula al voltant de set jaciments:

  • Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès
  • Timba de Santa Bàrbara, a Castellet i la Gornal
  • Puig del Cocodril, a Subirats
  • Mota de Sant Pere, a Cubelles
  • Puig Pelós, a Cunit
  • El Castellar, a la Llacuna
  • La Verna, a Torrelles de Foix

Excavació arqueològica, arqueobotànica, arqueozoologia, arqueometria, conservació, restauració i noves tecnologies s’uneixen per estudiar com es cultivava la vinya, com s’elaborava, transportava i consumia el vi, i quin paper tenia en l’economia, els rituals i les relacions socials de les comunitats del passat.

I a la vil·la romana de la Verna, la recerca tanca el cercle entre passat i present mitjançant l’arqueologia experimental. El coneixement obtingut a les excavacions es trasllada a l’elaboració de Judes Macabeu, un vi natural i brisat de macabeu, fermentat i criat en grans recipients ceràmics enterrats, inspirats en els pithoi fenicis i els dolia romans. De l’excavació al tast: una manera de comprendre la història també a través dels sentits.

El projecte impulsarà igualment visites guiades, jornades de portes obertes, activitats escolars, formació universitària, conferències, museïtzació de jaciments i experiències que combinaran patrimoni, paisatge, recerca arqueològica i tast de vi.

Una història de 2.700 anys que continua viva a la Vegueria del Penedès.

Qui fa possible la recerca

Agraïm el suport i la col·laboració de les institucions i de les persones que fan possible el projecte ArqueoVitis 2026–2029:

  • Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Diputació de Barcelona i Diputació de Tarragona.
  • Ajuntaments d’Avinyonet del Penedès, Castellet i la Gornal, Subirats, Cubelles, Cunit, la Llacuna i Torrelles de Foix.
  • Heretat La Verna, en el marc del conveni amb l’Ajuntament de Torrelles de Foix.
  • Persones propietàries dels terrenys de la Timba de Santa Bàrbara i del Castellar.